LA PREMSA DE MADRID ja sembla esgotada de les Diades, de desinflar la participació, de posar fotos amb primeríssims plans en l’hora menys concorreguda de la manifestació i d’atacar les coreografies. Ho fa, però, d’esma, sense brillantor, i més ahir, quan la dimissió de la ministra Montón va donar als diaris amb menys ganes de posar l’independentisme en portada una oportunitat d’or. Tots reconeixien que la marxa era massiva i llançaven les invectives habituals. La visió més esbojarrada del dia l’oferia El Mundo, que centrava la cobertura en el nou fitxatge de l’independentisme, segons el diari: Josep Borrell. “Borrell se suma a la Diada i critica el jutge Llarena per la presó dels líders de l’1-O”, deia la portada. Llegit així, sembla que el ministre s’hagi fet del CDR de la Pobla, però era la interpretació de la seva defensa de la llibertat condicional dels presos. Són, per a El Mund o, unes “lamentables manifestacions, inacceptables pel càrrec institucional que ostenta”, que el que fan és “legitimar les reivindicacions dels separatistes” i, per acabar de reblar el clau, són atacs “dirigits als jutges i al rei Felip VI”. Una mica més i a Borrell l’acusen de matar Kennedy vestit de trabucaire. És un nou adoctrinat del Procés nazi. “Catalunya semblava haver tornat a l’Europa dels anys 30, la dels totalitarismes, règims que menyspreaven les institucions i llançaven les masses al carrer per fer la revolució”, deia l’editorial. Fa tant de temps que situen Catalunya als anys 30 que ja devem estar pel 1945.

QUÈ ES CRIDAVA?

A la manifestació d’ahir hi va haver crits de llibertat i d’independència. “Què triem, presos o república?”, es devien preguntar als diaris de Barcelona. El Periódico va veure el carrer “Aferrat a l’1-O”, i La Vanguardia una “Marea pels presos”. El Punt Avui va trobar la manera perquè els seus lectors vegin inclosos els dos lemes: “Clam per la llibertat”.