L’independentisme púdic

Prefereixo la covardia dels honestos a la valentia dels arrauxats funestos.

Prefereixo un independentisme púdic, integrador i liberal a un d’exaltat i sentimental.

Prefereixo la unitat de mínims a les avantguardes de màxims.

Prefereixo tornar a començar que tornar a resistir.

Prefereixo avançar caminant a poc a poc -no cal que sigui agafats de la mà- a fer competitives i partidistes curses de velocitat.

Prefereixo l’amor ingenu a l’odi visceral: cap enemic s’ho val.

Prefereixo la impuresa nacional a la cohesió dels suposats autèntics esperpèntics.

Prefereixo la crua veritat a la falsa unitat.

Prefereixo una victòria mínima que una derrota digna, ni que sigui cívica.

Prefereixo mil lliris a la mà que una sola pedra llançada a la babalà.

Prefereixo massives i naïfs manifestacions impol·lutes que anàrquiques fogueres incíviques dissolutes.

Prefereixo la lírica a l’èpica.

Prefereixo aprendre de les derrotes que simular ridícules victòries.

Prefereixo convèncer (i deixar-me convèncer) que vèncer.

Prefereixo la tolerància radical a cap rebuig frontal.

Prefereixo carregar-me de raons que tenir molta fe en les meves obsessions.

Prefereixo dubtar de les pròpies veritats, i fins i tot practicar certes ambigüitats.

Prefereixo els arguments als monuments.

Prefereixo ser víctima que botxí.

Prefereixo un cert ordre avorrit al desconcert dividit.

Prefereixo l’autogovern a l’autodestrucció.

Prefereixo el diàleg escèptic al monòleg sintètic.

Prefereixo una llibertat treballada a una heroïcitat forçada, empresonada i exiliada.

Prefereixo salvar els mots a guanyar per pocs vots.

Prefereixo ser inepte en demagògia i apte en pragmatisme i lògica.

Prefereixo tenir (i retenir) una amistat discrepant que tenir i proclamar sempre coherència i legitimitat militants.

Prefereixo un pressupost concret a cent pancartes simbòliques que aviat m’hauran tret.

Prefereixo els costos de l’autocrítica a l’excitació dialèctica.

Prefereixo desconcertar l’enemic amb un somriure que regalar-li cap excusa per riure.

Prefereixo accionar el que em quedi d’intel·ligència que reaccionar amb vàcua impaciència.

Prefereixo trigar a arribar que arribar esgotat i emprenyat.

Prefereixo un país sencer i plural que mig país perfectament convençut i convencional.

Prefereixo ser acusat de traïdor que trair la raó.

Prefereixo anar cap a la independència amb un xic de prudència.