Octaví Martí
02/02/2011

La indignació d'un milió de francesos

3 min

Stéphane Hessel té 93 anys. Va néixer a Berlín el 1917 però viu a París des del 1924 i l'any 1937 li varen concedir la nacionalitat francesa. Durant la II Guerra Mundial va lluitar contra els nazis, que, el juliol del 1944, el detingueren a París per actes de resistència. Va ser torturat i enviat al camp de Buchenwald. En va escapar el dia abans de ser penjat però per anar a raure a un altre camp, el de Rottleberode. Es va escapar de nou i, capturat altra vegada, els alemanys l'enviaren a Dora, on es fabricaven les bombes V-1 i V-2. Va tenir temps de fugir encara un altre cop abans que arribessin els aliats.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Després de la guerra comença una carrera de diplomàtic que el porta a participar, entre 1946 i 1948, a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans. Ha estat ambaixador de França i, des de fa unes setmanes, és l'autor d' Indignez-vous! , un bestseller petit -30 planes- del qual ja s'ha venut un milió d'exemplars.

Què és Indignez-vous! ? Stéphane Hessel ens recorda que "el fonament de la Resistència era la indignació". Contra la traïció, contra el derrotisme, contra la col·laboració, contra la mentida, contra el sotmetiment. I amb 93 anys creu que aquell combustible, que aquella indignació pot servir de nou per alimentar el motor de la història. Perquè Hessel creu que ara hi ha molts motius per indignar-se. "Els dic als joves que no cal buscar gaire per trobar motius d'indignació. La pitjor de les actituds és la indiferència". Hessel desitja: "Que cadascun de vosaltres trobi el seu motiu d'indignació, com jo em vaig indignar enfront del nazisme".

Per ell es insuportable que els principis i valors de la Resistència hagin estat traïts, que cada cop ens allunyem més de "la véritable democràcia econòmica i social" i que s'oblidi que "l'interès general ha de passar davant de l'interès particular". La marginació dels objectius de l'escola republicana -"que tots els nens tinguin dret a la instrucció més desenvolupada sensé cap mena de discriminació"- el treu de pollaguera, ja sigui perquè avui l'escola no compleix la seva funció integradora, ja sigui perquè es margina els nens a partir de l'origen dels pares.

El curt text de Hessel, que parla dels salaris dels dirigents -"mai no hi havia hagut un abisme tan gran entre rics i pobres"-, de les privatitzacions per enriquir els amics, de l'abandó del caràcter universal que havia de tenir la Seguretat Social, del tracte que reben els palestins a Gaza, de l'horror que comporta "el pensament productivista occidental que sempre en vol més" i de molts altres problemes actuals, s'ha publicat just després que el govern francès aprovés la reforma del règim de jubilacions -caldrà treballar dos anys més-. I s'ha convertit en un símptoma de la indignació que provoca entre molts francesos el govern de Sarkozy.

Ningú no sap si les enquestes que condemnen la gestió del president Sarkozy són fiables o resultat d'una opinió pública més aviat volàtil, però el milió llarg de ciutadans que ha comprat i llegit Indignez-vous! sí que sembla que té unes conviccions ben arrelades.

Marx deia que el motor de la història era la lluita de classes, i que els seus oponents sostenien que l'afany de profit era més poderós. Alguns pretenen que el món es belluga per l'enveja, el filòsof i urbanista Paul Virilio troba en la velocitat i l'acceleració el fonament de tot i Hessel vol que sigui la capacitat d'indignació dels homes la força que ens orienti i impulsi.

L'editorial que publica Hessel és a Montpellier i la porten Sylvie Crossman i Jean Pierre Barou, una antiga periodista i un exenginyer. Són gent enamorada de "les cultures no industrials del món", ja que tots dos han tingut una infantesa atípica: ella va créixer a Raiatea, l'illa sagrada de la Polinèsia, i ell va tenir com a professor el surrealista Georges Limbour, que li va descobrir les anomenades arts primeres .

La col·lecció que acull el text de Hessel es diu Ceux qui marchent contre le vent , una expressió adoptada dels indis omahas, veïns dels siux. "Volíem una col·lecció de llibres molt curts, entre 28 i 32 pàgines, que fos accessible a tothom, a 3 euros l'exemplar". Per S. Crossman, "el text de Hessel és una crida del 18 de juny" -la que va llençar el general De Gaulle el 1940- "adaptada a la nostra època".

¿Hi ha altres autors que han trobat la seva casa a Montpellier? El professor Bastien Cazals, que lidera un moviment de desobediència civil contra el que ell estima el desmantellament de l'escola pública a França. O el poeta John Berger, que denuncia el "feixisme econòmic" en la mesura en què els mercats s'imposen a la voluntat i el desig dels ciutadans. O el també vell Karl Marx, de qui han publicat una selecció d'escrits sobre el diner de la qual ja s'havien venut milers d'exemplars al cap d'una setmana de ser al carrer. Un símptoma de salut democràtica i cultural però també d'angoixa social. D'indignació.

stats