Quan la insatisfacció arriba pel mòbil

The Wall Street Journal va publicar el més passat les proves segons les quals Facebook és conscient que Instagram és una xarxa social “tòxica”, que “empitjora la relació amb el seu cos d’una de cada tres adolescents”. Només faltava això, en una edat en què l’opinió dels altres i ser acceptat per la colla és tan important.

Les xarxes socials tenen una gran capacitat per modificar instantàniament els estats d’ànim, i no sempre a millor. Qualsevol que hagi conviscut amb adolescents ha viscut l’escena: sembla que tot funciona, entra un missatge i l’humor se’ls torça. La dependència de l’opinió dels altres està esdeveniment malaltissa.

Avui llegim que Save the Children alerta que hi ha un alt percentatge de nois i noies que troba normal el control, la dominació i fins i tot les amenaces a la parella o l’exparella adolescent a través del telèfon mòbil i les xarxes socials.

Com que ni els mòbils ni les aplicacions desapareixeran, cal abordar el problema, i fer-ho des de bon principi, és a dir, amb l’exemple personal que els pares donem amb l’ús del mòbil i prenent consciència que aquell regal tan cobejat i que el primer dia portava la felicitat no sempre serà el regal perfecte. Al contrari, pot acabar sent un portador de molta insatisfacció personal. Si els canvis d’humor per un missatge es produeixen en adults, què no els ha de passar als menors.

No es tracta d’espantar-se preventivament, ni creure que és impossible educar una generació sotmesa a tants estímuls a tota hora. Es tracta de començar d’hora, de controlar l’accés a les xarxes i de deixar clar que hi ha tractes degradants que no poden admetre’s per més digitals que siguin.