Alexandre Plana 1911
19/03/2020

Els intel·lectuals i els obrers (1911)

2 min
Els intel·lectuals i els obrers (1911)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La Ciència i el Socialisme foren els “nous ídols” que es posaven en els altars que havia deixat deserts el materialisme, però una i altre tenien un vici, una manca que els feia desagradables: la lletgesa, la qual duia naturalment a les abominables conclusions de Ferri, legitimant l’extermini dels criminals, i a les dels socialistes demagogs predicant l’extermini dels capitalistes. Però no són els socialistes els que han fet el Socialisme. El Socialisme no és sols una teoria econòmica sinó que, com digué Luís de Zulueta, “és un ideal total, una modalitat humana, l’adveniment d’una moral nova, d’un art nou, d’un nou esperit científic, d’una nova vida social”. […] En quant als intel·lectuals catalans i castellans, com deia en Ramiro de Maeztu, tenen Europa per comú denominador, però no encaixen ses discussions en la perspectiva de la Història Universal. “Sentim que el món no ens escolta; però nosaltres tampoc hem escoltat les paraules del món.” Al contrari, potser. Hem escoltat les paraules del món però no hem sabut ni volgut donar-los-hi el ritme de la pròpia veu interna. Coneixem més lo de fora que lo nostre. S’escriuen més llibres amb dates de països estrangers que no pas amb estadístiques pròpies perquè les estadístiques no es fan. Tot escoltant a Kant ens hem oblidat de Lluís Vives, i contemplant les reproduccions de Tizià no hem anat a veure els frescos de Goya a San Antonio de la Florida. Els que se senten compenetrats amb l’ideal socialista no es cuiden, com en Joaquín Costa, de cercar les característiques del nostre poble per a traduir-hi les fórmules apreses. A Catalunya comencem a fer-ho. Tot llegint a Erasme no oblidem les excavacions d’Empúries; s’ha creat una institució cultural per a la reconstitució de l’esperit nacional català, l’Institut d’Estudis Catalans, sense oblidar les estadístiques del moviment corporatiu a Alemanya. Per aquest camí es farà possible la futura col·laboració dels intel·lectuals amb els obrers, però ni els intel·lectuals s’han compenetrat amb la nova identitat ni els obrers han trobat qui els converteixi de multitud en exèrcit. Tampoc ha arribat Espanya a la unitat ideal, ni s’hi arribarà mentre aquesta aproximació de les dues intel·lectualitats, catalana i castellana, no sigui un fet que estableixi la unitat sobre un fonament de dualisme, de diferenciació entre l’una i l’altra. Per a això cal que es comenci a treballar per extrems oposats de la mateixa línia, amb un treball d’educació que els ajunti en un centre; que és la Ciència, que és Europa, i que en Pere Corominas voldria que fos tan ràpida que semblés un salt del cor.

stats