08/10/2020

Jo ja ho deia (1934)

2 min
Jo ja ho deia (1934)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsM’he esgargamellat anunciant el que ha passat. M’he carregat tant de raó, que ara quasi em ruboritzo del meu èxit. Podria escriure columnes i columnes al marge dels fets d’aquests dies, però no sé ni per on començar. [...] Catalunya ha comès altra vegada el pecat tradicional de la seva política: s’ha sacrificat per un suposat legitimisme foraster. L’any 1714, Catalunya es va jugar les seves llibertats en defensa de l’arxiduc Carles. Quan l’arxiduc va perdre la fe en l’eficàcia de la nostra defensa, ens va abandonar. Ara, Catalunya s’ha sacrificat en defensa d’uns prínceps forasters esquerrans. En la història de Catalunya, aquest error es repeteix moltes vegades. Tan vius que ens pensem ésser, i ens hem arruïnat diverses vegades defensant legitimismes absurds. ¿No hauria valgut més consolidar l’Estatut? És un instrument suficient per recatalanitzar el país i reconquistar-lo espiritualment. En la lluita tràgica de la nit del 6 al 7 [d’octubre del 1934] no ha estat vençuda Catalunya ni el catalanisme. Han estat vençuts els defensors d’un suposat legitimisme esquerrà. Dividida abans pels esquerrans, que no han tingut mai una idea totalitària del país, Catalunya no hi era en la lluita d’aquella nit negra. Hi havia, només, uns grups extremistes, molts dels quals no s’han interessat mai per les coses de Catalunya. Recordeu les apel·lacions de la ràdio als rabassaires perquè correguessin a la defensa de la capital; recordeu que mentre udolaven els canons i les bombes, mentre repicaven les metralladores i petaven els fusells, la ràdio, en un crit d’exasperació, anava dient “Ciudadanos de España: hermanos socialistas, hermanos comunistas, gente de ideas avanzadas, levantaos en armas”. Aquest crit no era una apel·lació als germans d’altres terres d’Espanya en defensa de les nostres llibertats: era un crit de rebel·lia [...] La ciutat era turmentada i les teves pedres més nobles eren martiritzades per les escopinades de plom i de metralla. [...] L’esperit de Catalunya no dirigia l’estrèpit d’aquesta batalla radiada. Totes les paraules eren mentida, les noticies eren mentida: només era veritat el foc dels canons, de les bombes i metralladores. Només era veritat que es lliurava una gran batalla contra el confusionisme i la barbàrie...

stats