El jardiner constant

No entenc les protestes que diversos avinagrats van fer per l'estat que presentava la gespa de l'estadi Santiago Bernabéu durant el partit entre el Real Madrid i el Futbol Club Barcelona. Sí que estava un pèl alta. Sí que feia dies que no la regaven. I sí que aquests dos factors aconseguien que la pilota llisqués menys i, per tant, afavorien d'aquesta manera el futbol de costellada i no pas el de precisió.

Però jo voldria, en canvi, felicitar el paisatgista que va dissenyar el conjunt. Personalment, estic farta dels jardins d'estil francès, tan rígids i quadriculats, tan versallescos, sense ni una mala herba… Algunes persones més lliures d'esperit preferim el jardí romàntic. El jardí que s'inspira en la natura i renega dels clàssics. Un jardí que mostra una acurada i estudiada deixadesa que crea la il·lusió d'una (falsa) anarquia herbàcia. No hi ha parterres avorrits. Hi ha prades de llibertat.

Espero que el dissenyador, de cara als propers partits amb el Barça, segueixi sense tallar i regar la gespa. Seria preciós que en les properes setmanes ja hi haguessin crescut aquelles floretes grogues o aquelles altres, blanques, que els nens bufen per fer-les voleiar, perquè es pensen que són angelets. Jo només hi trobo a faltar una cosa, si se'm permet opinar. I diria que els amics del programa Punto pelota hi estaran d'acord. A cada costat de les porteries jo hi faria posar una estàtua en forma d'angelet sense cap ni braços.