Encara no està tot dit (I)

El president de l'Eurocambra ha fet seva la decisió del Suprem, perquè així s'ha fet sempre

Carles Puigdemont abans de la seva primera sessió plenària com a membre del Parlament Europeu a Estrasburg / PATRICK SEEGER / EFE / EPA
JAVIER PÉREZ ROYO
JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla

Divendres passat el president del Parlament Europeu va emetre una nota a través de la qual comunicava que feia seva l'opinió de la Junta Electoral Central (JEC) i del Tribunal Suprem (TS) que desposseïa Oriol Junqueras de la seva condició de diputat europeu. La nota del president del Parlament no tenia fonamentació jurídica. Simplement es limitava a indicar que no feia més que seguir la tradició parlamentària europea d'acceptar les decisions de les autoritats judicials i de l'administració electoral dels estats membres.

El Parlament Europeu retira a Junqueras la condició d'eurodiputat

És obvi que la nota emesa pel president ha d'haver comptat amb l'assessorament previ dels serveis jurídics de la cambra i, en conseqüència, no és una nota personal, sinó institucional. El president ha comunicat al ple de l'Eurocambra aquest dilluns, després de les vacances parlamentàries nadalenques, que Oriol Junqueras ha deixat de ser membre de Parlament Europeu. Podria semblar, en conseqüència, que es tracta d'un assumpte tancat.

Però no és així. El president no té l'última paraula. La seva decisió pot ser revisada, en primer lloc pel mateix ple del Parlament, si s'arribés a formar en el si de la cambra una opinió majoritària que fos contrària a la del president. Però, sobretot, pot ser recorreguda davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) –un òrgan judicial integrat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)–, tant per Oriol Junqueras com per qualsevol dels grups parlamentaris en general i pel Grup dels Verds en particular, del qual Oriol Junqueras acaba de ser designat vicepresident. Així, l'última paraula la tindran o el ple de Parlament o el TGUE.

Oriol Junqueras es troba ara mateix en una situació similar a la que es va trobar després de la seva elecció com a parlamentari europeu i de la seva proclamació com a candidat electe per la JEC el 13 de juny. Llavors el TS no li va permetre acudir a la seu de la JEC a prometre o jurar la Constitució i, com a conseqüència d'això, la JEC no el va incloure a la llista de diputats europeus que va remetre al Parlament. La mesa del Parlament va donar per bona la decisió de la JEC i Oriol Junqueras no va poder adquirir la condició de diputat.

Les decisions de la JEC i del TS mitjançant les quals es desposseeix Oriol Junqueras de la condició de diputat europeu incorren en tres contradiccions

Aquesta decisió ha estat revisada pel TJUE en la seva resposta del 19 de desembre de 2019 a la qüestió prejudicial plantejada pel TS sobre la immunitat d'Oriol Junqueras. El TJUE ha desautoritzat tant la JEC i el TS com el Parlament Europeu i ha considerat que Oriol Junqueras és diputat europeu des de la seva proclamació com a candidat electe, el 13 de juny de 2019.

Així ho va reconèixer immediatament el Parlament Europeu, atorgant la credencial corresponent tant a Oriol Junqueras com a Carles Puigdemont i Toni Comín amb efectes des del 2 de juliol, dia en què va tenir lloc la sessió constitutiva del Parlament.

No han fet el mateix la JEC i el TS, que han considerat que la doctrina del TJUE sobre l'adquisició de la condició de diputat té efectes "pro futur", però no "pro pretèrit". S'aplicarà a tothom menys a Oriol Junqueras. El president del Consell General del Poder Judicial, que ho és també del TS, ha comunicat aquesta decisió al Parlament Europeu.

I en conseqüència, el president de l'Eurocambra ha tornat a actuar de la mateixa manera que ho va fer després del 13 de juny. Ha fet seva la decisió del TS, perquè així s'ha fet sempre.

El que pugui pensar el ple del Parlament europeu és imprevisible. Però el que pugui opinar el TGUE en el moment en què hagi de resoldre el recurs que, amb seguretat, s'ha d'interposar contra la decisió, no ho és tant.

Les decisions de la JEC i del TS mitjançant les quals es desposseeix Oriol Junqueras de la condició de diputat europeu incorren en tres contradiccions, al meu entendre, insalvables.

1. La JEC i el TS no han reconegut mai Oriol Junqueras com a diputat europeu. I no l'han reconegut perquè sabien que, si ho fessin, únicament podrien desposseir-lo d'aquesta condició amb l'autorització prèvia del Parlament, que és l'únic que pot aixecar la immunitat d'un diputat. ¿Com poden desposseir-lo ara d'una condició que no li han reconegut en el passat?

2. La qüestió prejudicial no està prevista per satisfer la curiositat científica de l'òrgan nacional que la planteja, sinó perquè aquest òrgan la necessita per pronunciar-se sobre la conducta d'una determinada persona. La planteja el TS per poder pronunciar-se sobre la conducta d'Oriol Junqueras. Quan es rep la resposta, resulta que és d'aplicació a tothom menys a Oriol Junqueras.

3. Tenint en compte que Puigdemont, Comín i Junqueras són diputats europeus des de la mateixa data, ¿com justificarà el TS davant el TGUE que necessita que el Parlament Europeu aixequi la immunitat dels dos primers però que no ha estat necessari que l'aixequés del tercer?

Les decisions de la JEC i del TS d'interpretació de la sentència del TJUE del 19 de desembre de 2019 són tan injustificables com les que va adoptar el 13 de juny de 2019 per impedir que Junqueras, Puigdemont i Comín adquirissin la condició de diputats europeus. El fet que el Parlament Europeu les faci seves ara, com ho va fer llavors, no impedirà que siguin anul·lades pel TGUE.

Les decisions de la JEC i del TS sobre Oriol Junqueras són l'avantsala del que es proposa fer amb Carles Puigdemont i Toni Comín. Però aquesta és una qüestió que exigeix un examen diferenciat.