CRÍTICATV

Un jersei negre seriós de coll alt

Amazon Prime han inclòs recentment l’espectacle de la humorista, actriu i escriptora de Bristol Jayde Adams. El seu monòleg es diu Serious black jumper [Jersei negre seriós], que és el que ella porta durant la representació. De fet, va vestida amb un jersei negre de coll alt i uns texans, a l’estil Steve Jobs, perquè assegura (i ho demostra amb fotografies i explicacions) que és l’única manera que avui dia et prenguin seriosament. La teoria enllaça amb la de l’escriptora i guionista Nora Ephron, que assegurava que aquest tipus de jersei de coll alt s’havia convertit en la peça més imprescindible del seu armari a partir dels quaranta i tants, perquè era el disseny ideal per dissimular l’edat i mantenir una elegància i dignitat que la societat et pren quan et comences a fer gran.

Per a Jayde Adams, però, lluir aquesta peça de roba no és fàcil. Sovint, les dones monologuistes i humoristes tenen un passat com a mínim convuls que justifica la seva trajectòria. Adams i la seva germana es van passar part de la infància i tota l’adolescència obligades a competir en llocs molt sòrdids en espectacles de freestyle disco dancing. Ho feien obligades per la seva mare i la seva tieta. Només cal buscar aquesta disciplina a Google per entendre el trauma que arrossega. Ella mateixa en fa broma a l’inici del monòleg, i ho explica per justificar un passat ple de coloraines i maquillatge que va culminar, d’adulta, en espectacles de drag queens i bogeries escèniques que no tenen res a veure amb un jersei negre seriós de coll alt. Adams explica clarament que en aquest context del qual prové ningú no se la prenia seriosament quan volia transmetre un missatge. Resignada, argumenta que en els últims anys les feministes s’han posat molt serioses i ella s’ha vist obligada a sumar-se a aquesta actitud perquè l’escoltin. “Un monòleg no és un monòleg excepte que vulguis provocar un canvi en l’audiència”, diu amb sarcasme al públic. Jayde Adams fa referència implícita a la monologuista Hannah Gadsby i la nova moda de fer espectacles transcendents en què s’alliçona el públic sobre el canvi de valors que han de fer. Adams és hàbil perquè sap riure’s d’aquesta tendència i, a la vegada, sap practicar-la amb subtilitat i aprofitar-se’n. Així doncs, a Serious black jumper la humorista parla de l’última onada feminista i la sotmet a crítiques molt necessàries, especialment en la manera com artistes, plataformes d’internet i la joventut en general l’han utilitzat per satisfer el seu ego. Jayde Adams reflexiona sobre les incoherències del feminisme de les celebrities i en fa mofa. I ho aprofita per denunciar i burlar-se dels lideratges i referents actuals que han triat massa adolescents. Adams no té ni la intensitat, ni el dolor, ni la transcendència de Hannah Gadsby, però és punyent sense posar-se dramàtica, hi ha estones que parla des de l’experiència amarga i sap fer una cosa que és difícil: ironitzar sobre determinats tipus de feminisme des del mateix feminisme.