02/02/2021

Joan Carles I, sis mesos d'autodesterrament

4 min
El rei emèrit Joan Carles I, en una imatge d'arxiu.
Disponible en:

Aquest dimecres es compleixen sis mesos de l'autodesterrament de Joan Carles I a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units (EAU). En la seva carta a Sa Majestat, l'estimat Felip, el rei emèrit escrivia: "Amb l'afany de servei a Espanya que va inspirar el meu regnat i davant la repercussió pública que generen esdeveniments passats de la meva vida privada, et manifesto la meva més absoluta disponibilitat per contribuir a facilitar l'exercici de les teves funcions". I afegia: "Des de la tranquil·litat i l'assossec que requereix la teva alta responsabilitat [...]. Ara, guiat pel convenciment de prestar el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a Rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me [...] fora d'Espanya".

Ni el rei emèrit ni la Casa del Rei informen del viatge ni la destinació: Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units. Joan Carles manté una gran amistat amb qui mana als EAU: Mohamed bin Zayed al Nahian. El rei emèrit s'allotja a Abu Dhabi a l'Emirates Palace Hotel, propietat del govern, situat en una platja d'1,3 km, de 394 habitacions i suites, ara gestionat per la luxosa firma Mandarin Oriental. Tant el missatge de Joan Carles I al marxar a l'autodesterrament com el seu destí difereixen, esclar, de la trajectòria del seu avi, el rei Alfons XIII, la nit del 14 al 15 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals i la proclamació de la Segona República Espanyola. El seu avi anuncia que ha volgut evitar una guerra civil i assenyala: "Espero que no hagi de tornar, ja que això només significaria que el poble espanyol no és pròsper ni feliç".

Sortida d'Alfons XIII cap a l'exili.

Surt de Madrid cap a Cartagena al volant del seu automòbil Duesenberg i des d'allà salpa cap a Marsella en el creuer Príncipe Alfonso de l'armada. Després anirà a París per trobar-se amb la seva família, que abandona Espanya en tren des d'Aranjuez l'endemà al matí. Alfons XIII té comptes bancaris ben guardats a Suïssa i Anglaterra, i amb els fons acumulats paga un llarg periple, a través d'hotels en diverses ciutats europees, fins a instal·lar-se definitivament a Roma. Dona suport a l'aixecament nacional contra la República, aporta 1 milió de pessetes al cop militar contrarevolucionari liderat per Francisco Franco. I el 15 de gener de 1941 renuncia a la direcció de la Casa del Rei en favor del seu fill Joan. Mor d'una angina de pit al Gran Hotel de Roma, el 28 de febrer de 1941. Les seves restes són traslladades el 1980 per ordre de Joan Carles I al Panteó Reial del monestir de l'Escorial.

L'autodesterrament de Joan Carles I a Abu Dhabi quedarà gravat per una imatge furtiva, tan típica d'aquesta època, on se'l veu baixant l'escala del jet privat que l'ha portat, captada per telèfon mòbil i publicada en "exclusiva" pel portal Nius el 9 d'agost, sis dies després de la partida. Però l'autodesterrament tampoc facilitarà l'activitat de Felip VI com vaticinava en la seva carta de comiat Joan Carles I. Durant aquests sis mesos les notícies sobre presumptes actes il·lícits penals han anat poblant els mitjans de comunicació. Aflora que els seus amics i testaferros han estat interrogats per la Fiscalia Anticorrupció i que el Sepblac (Oficina d'Intel·ligència Financera) ha elevat un informe de les seves operacions amb homes de palla, com el seu ajudant, el coronel de l'aire Nicolás Murga.

Serà des d'Abu Dhabi precisament des d'on Joan Carles donarà el sí als seus advocats i fiscalistes per presentar, el 9 de desembre, després de la visita de la infanta Elena, la regularització d'un dels seus deutes per haver rebut del seu amic mexicà milionari Allen Sanginés-Krause 800.000 € que no ha declarat a Hisenda. Paga per donació a Tributs de la Comunitat Madrid 678.393,72 €. Aquesta regularització és el punt en el qual personalitats de l'establishment -dividit, ja que algunes faccions són proclius a amortitzar Joan Carles I- inicien la campanya de blanqueig, el "pobre emèrit", la campanya de l'Operació Retorn per Nadal. No té cap perspectiva més enllà de ser una campanya mediàtica en la qual fan pinya bona part dels mitjans de comunicació d'Espanya.

Felip VI i el govern de Pedro Sánchez fan gestos per distanciar-se de Joan Carles I. L'Operació Retorn és fum. I com a tal es dissipa sense pena ni glòria. Al gener Joan Carles torna a ser el "pobre rei" amb l'aparició d'una segona imatge captada per telèfon mòbil on se'l veu caminant pel port esportiu, gairebé arrossegant-se, sostingut per dos escortes, el trasllat a Abu Dhabi i les despeses dels quals són pagats per Patrimonio Nacional. Mentrestant, les investigacions continuen. El nou tinent fiscal, número 2 de la Fiscalia General de l'Estat, Juan Ignacio Campos, qui des de juny de 2020 està a càrrec al Tribunal Suprem, amb cinc fiscals més, de les diligències sobre Joan Carles I, seguirà per decisió pròpia, segons confirmen a l'ARA fonts de la Fiscalia, a càrrec de la investigació.

A Suïssa, el primer fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, celebrarà al febrer una audiència ajornada dues vegades al novembre i al desembre amb l'advocat de Joan Carles, Dante Canonica, i el seu gestor, Arturo Fasana. Bertossa, segons hem informat, s'orienta ara cap a l'Aràbia Saudita, a indagar la relació entre la corrupció i el regal de 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) concedit a Joan Carles I l'agost de 2008, transferit al seu torn com a "donació irrevocable" a favor de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein.

stats