Els coneixements i la regulació

Seria molt perillós que els governs es convertissin en uns 'controladors'

Els coneixements i la regulació. / GETTY

Als que heu seguit el que he dit o escrit aquests últims anys no us sorprendrà que confessi que estic preocupat per l’estabilitat social i política de les nostres societats democràtiques europees. La preocupació deriva d’observar l’evolució accelerada de tres grans amenaces: la que provoca la coincidència de la globalització amb la desregulació que ha suposat el model econòmic neoliberal, coincidència que crea i perpetua perilloses desigualtats, tant econòmiques com d’oportunitats; la que prové dels actuals models energètics i de consum, que generen contaminació i insostenibilitat, i, en tercer lloc, les dificultats del nostre sistema actual de democràcia representativa enmig d’una explosió totalment incontrolada de la informació.

S’han escrit milers i milers de planes sobre cada un dels tres reptes. El que vull ara fer palès és un element present en tots tres: el paper clau que hi té la manera com els membres d'una societat creen, difonen i adquireixen coneixements mentre es mantenen unes regulacions més o menys adaptades a les necessitats del segle passat però no pas a les d’aquesta nova situació. 

1. Coneixements i benestar. En el benestar d’una persona hi ha aspectes objectius i mesurables, i altres de més relatius. Els recursos materials de què es disposa o els nivells de formació personal que s'assoleixen estan entre els primers; però la comparació amb les persones del propi entorn influeix molt en la percepció subjectiva. Tant en l'un com en l'altre hi juga un paper clau el coneixement però de dues maneres molt diferents. 

Millors oportunitats d’adquirir coneixements, i una millor possibilitat d’utilitzar-los per sortir de l'exclusió, són elements fonamentals del benestar. Aquí, doncs, el sistema educatiu i la formació, però no únicament l'escola, hi tenen un gran paper. També els sistemes d'inserció social, via laboral o altres... Cal millorar el sistema escolar i l'ascensor social!

Però també hi intervé un altre element lligat al coneixement: l'observació i la comparació amb altres persones del propi entorn. No som prou conscients que al llarg dels darrers dos segles aquest entorn s’ha anat expandint gràcies a la mobilitat de les persones i de la informació. I avui dia “l’entorn és el món” i les comparacions es fan globalment. El problemes migratoris actuals deriven d’això, i de la inèrcia de continuar buscant solucions locals a problemes globals .

2. Coneixements i comportament sostenible. L’amenaça de l’escalfament global encara no afecta prou la vida de la gran majoria dels habitants del planeta de forma continuada. Per tant, no tenen prou coneixement de la seva gravetat, o el veuen com un problema de futur. A més, hi ha forts interessos econòmics i polítics decidits a difondre dubtes seriosos sobre la seva realitat. Amb aquests coneixements és difícil aconseguir l’acceptació voluntària de comportaments incòmodes, i es fa necessària  una certa coacció regulatòria des dels governs, que està tardant massa.

Cal augmentar el coneixement del problema, cal desemmascarar les informacions falses; i cal posar de manifest que, tot i que les conseqüències potser només seran greus d’aquí uns anys, els comportaments i les mesures per evitar-les ja són imprescindibles ara.

3. Coneixements i participació democràtica. La diferència entre una democràcia i una dictadura és que els ciutadans escullen els qui prenen les decisions i, per tant, indirectament, les prenen ells. En alguns casos molt concrets, les prenen directament a través d’una consulta vinculant o referendant una decisió del seu govern.

Tant en un cas com en l’altre, la decisió personal ha d’estar basada en un coneixement suficient d’un conjunt d’informacions. En el primer cas, les característiques personals i ideològiques del candidat, els compromisos que adquireix o les promeses que fa. I, en el segon, la naturalesa del problema, i les conseqüències de cada una de les diferents alternatives possibles. En tots el casos és evident que si les informacions que es reben són incompletes, esbiaixades o simplement falses, es destrueix l’essència de la democràcia i la participació es converteix en un simple engany o una trampa.

Sabem que les tecnologies actuals permeten fàcilment crear informacions manipulades o simplement falses, ocultar realitats, difondre-les de forma anònima o amb firma falsejada, conèixer els perfils dels receptors i agrupar col·lectius homogenis, generar i difondre informacions específiques adequades al perfil personal o del grup... Sabem també que la digitalització permet manipular no només textos i sons, sinó també imatges fixes o en moviment. 

No hi ha per ara cap regulació efectiva que eviti aquestes conductes, ni prou mecanismes de verificació, confirmació i responsabilització. Seria molt perillós que els governs es convertissin en uns controladors; però cada vegada necessitem més afavorir uns mitjans de comunicació professionals, independents, rigorosos i plurals, i unes institucions públiques que els ajudin a ser-ho i que regulin adequadament les tasques de verificació i l'exigència de responsabilitats.