Dones: igualtat, diversitat i tecnologia

La discriminació té arrels molt antigues de tipus evolutiu, ideològic, religiós i sobretot de poder

Se m’ha suggerit que aprofiti l’article per fer algun comentari al voltant del feminisme. Ho accepto amb gust i ho faig amb una certa precaució: es parla tant aquesta setmana d'aquest tema que tinc consciència que és difícil dir alguna cosa nova i original. Em limito, per tant, a mirar-lo des del punt de vista que em resulta més proper: l’activitat tecnològica. Començo amb una reflexió prèvia.

1. Igualtat i diversitat. Comparteixo plenament la reivindicació d’igualtat de gènere, i d’eliminació de qualsevol barrera que discrimini per aquesta raó o per qualsevol altra, tant si aquesta discriminació és ideològica i, per tant, manifesta, com si és de fet i, per tant, dissimulada. Denunciar aquest segon cas és molt important, ja que és freqüent que en el tema de gènere es justifiqui la discriminació adduint altres motius aparentment raonables.

Per poder defensar amb plena raó aquesta postura crec que cal que el  feminisme eviti caure en dos errors: confondre igualtat amb uniformitat i pretendre buscar l’equiparació posant l’home com a referent. Dit d’una altra manera: la igualtat total de drets i d'oportunitats entre homes i dones, que per a mi són les dues dimensions fonamentals de la igualtat, no ha de fer desaparèixer les diferències naturals, positives i complementàries, entre els dos gèneres, que existeixen, que han de ser reconegudes, i que han de ser aprofitades per al bé col·lectiu. No es tracta que les dones, per poder tenir els mateixos drets i oportunitats, s’hagin d’assemblar més als homes, sinó que els tinguin conservant totes les seves característiques de gènere, que són tan importants i vàlides com les dels homes.

2. Dones i tecnologia. Les raons per a la discriminació tenen arrels molt antigues de tipus evolutiu, ideològic, religiós i sobretot de poder. Però en els darrers segles crec que se n'hi ha afegit una altra relacionada amb les transformacions socioeconòmiques derivades del progrés de la tecnologia. Sabem que fa 250 anys vam viure la revolució industrial i que ara estem en plena revolució de la informació. Totes dues han tingut efectes sobre la igualtat.

La primera revolució va ser possible gràcies a les enormes quantitats d’energia que vam tenir a la nostra disposició a l'accedir i poder utilitzar les grans reserves de combustibles fòssils que es van descobrir en el subsòl, i que ens van permetre transformar en objectes útils les reserves de minerals metàl·lics que també vam explotar. Aquesta característica de manipulació de molta energia i de molts materials, va fer que es pogués assimilar el treball industrial més a les característiques físiques dels homes que de les dones –d'acord amb la mentalitat de l'època–, i això segur que va contribuir a justificar la desigualtat d’oportunitats en favor dels primers i a relegar les segones a altres "labors".

L’actual revolució té unes característiques totalment diferents. Disminueix la necessitat de treball basat en eines materials, augmenta la necessitat de treball intel·lectual basat en eines digitals per a la gestió d'informació en el seu sentit més ampli, i fa créixer la prestació de serveis tant personals com professionals, tant en el àmbits del mercat com en les comunitats socials o familiars. A l’hora de considerar les característiques de les persones per a aquests treballs, deixa de tenir sentit valorar tota diferència natural entre homes i dones, i per això estan desapareixent –i continuaran desapareixent– les raons que s'adduïen per justificar qualsevol discriminació.

Puc afegir-hi un altre factor important. El treball industrial exigeix la presència física i conjunta dels treballadors a la fàbrica, amb els inconvenients que això pot comportar. La naturalesa de les noves activitats redueix la necessitat de treball presencial i obre noves possibilitats de teletreball per a uns i altres, des de centres 'ad hoc' o des del mateix domicili.

3. Inèrcies. És evident que tot el que he dit pot fer molt per reduir les desigualtats de gènere relacionades amb el treball, i també pot contribuir a revisar les d’origen ideològic o religiós.

Ara bé, existeixen dues inèrcies, totes dues culturals, que dificulten la transició. La primera afecta els que prenen decisions de contractació laboral, o de nomenament de persones per a càrrecs, ja que els costa veure dones en llocs de treball en què sempre s’han vist homes. I la segona, la més important, és la reticència encara massa gran de moltes dones a adquirir competències relacionades amb la ciència, la tecnologia i la gestió, i molt especialment amb les anomenades TIC. Crec i espero que la renovació generacional anirà accelerant tots aquests canvis, que són molt ràpids.

Més continguts de