'Libra', la moneda de Facebook

Imaginem què podria passar en una crisi amb una moneda privada global responsabilitat d’una empresa

Sabem que Facebook, juntament amb un grup d’empreses de sistemes de pagament (Visa, MasterCard, PayPal...), seguint l’exemple del bitcoin i amb tecnologies similars al 'blokchain', està preparant una nova criptomoneda que vol convertir en una divisa global, ja que podria ser utilitzada arreu per més de 2.500 milions de usuaris. No tinc coneixements suficients per poder parlar dels possibles problemes tecnològics que pot tenir aquest projecte, però crec que amb el temps es poden anar superant un darrere l’altre. Però en canvi crec que si no hi ha una actuació urgent de tipus polític i de regulació a nivell global, no només tindrem problemes, sinó que podem haver de fer front a possibles catàstrofes de caràcter financer i social. I d’això sí que, encara que sigui amb modèstia, en vull parlar!

1. Diners. No oblidem que els diners no són quelcom que tingui existència real. Són una abstracció mental i una convenció col·lectiva que permet donar un valor a les coses reals, materials o immaterials, i que ajuda a fer intercanvis de béns i de serveis entre persones i entre grups.

Primitivament, aquest intercanvi es feia en forma de troc (tu m’ajudes a fer això i jo t’ajudo a fer allò; tu m’ajudes a fer això i jo et dono menjar; tu em dones quatre prunes i jo et dono dues peres, ja que la pera té el doble de valor...). Sembla que els orígens de l’escriptura van ser més per la necessitat de poder apuntar i recordar aquestes transaccions que no pas per escriure cartes.

Després va arribar la moneda, metàl·lica o d’un altre tipus. Encara que tenia un valor en si (or, plata, coure...), el que era important era el valor d’allò que es podia tenir a canvi d’ella. A poc a poc va desaparèixer el valor intrínsec, ja que es va convertir només en un tros de paper que valia en funció dels números i la quantitat de zeros que tenia impresos.

Actualment, a part d’actius reals, la gran majoria del diner existent no és res més que un conjunt de xifres emmagatzemades en llibres i en discos durs de bancs. Dit d’una altra manera: el diner no és res més que papers, i sobretot, bits. Podem enviar a l’altra part del món milions i milions de qualsevol moneda amb maletes plenes de papers, o de forma instantània i molt més fàcil amb uns pocs clics d’ordinador. Això és la globalització financera.

2. Moneda, emissió i confiança. He recordat tot això perquè quan parlem de noves monedes hem de saber i entendre què hi ha al darrere: què són, com es creen, qui les emet, i sobretot què o qui assegura que seran acceptades, i qui garanteix que no s’enfonsarà tot aquest castell virtual que les fa possibles i recuperables en el moment en què hom les necessita o les vol fer servir.

Tenim experiències recents de monedes, de paper o digitals, que s’han creat en petites comunitats i que serveixen exclusivament dins del propi entorn. Tot i que hi ha hagut alguns fracassos, els nivells de confiança existents entre els membres de la comunitat n'han permès un bon funcionament. Quan es tracta de comunitats molt més àmplies que volen utilitzar una mateixa moneda, la confiança no pot ser suposada entre els membres de grups molt nombrosos i diversos, i per tant ha calgut que la moneda fos un ens de caràcter públic, creat, emès, regulat i controlat pels corresponents estats a través dels seus tresors i bancs centrals (BCE, Reserva Federal, BPI...). Són ells qui la posen en circulació, n'estableixen la valoració i la paritat amb altres monedes, i en darrer terme garanteixen la seva disponibilitat. En el cas de les criptomonedes recents aquest paper no l’han fet els estats i això ha provocat alguns problemes de valoració i d’especulació.

3. Públic o privat. Una iniciativa com la de Facebook, que té alguns aspectes operatius molt interessants, té dos grans perills: un de garanties o de confiança, i un de privacitat.

Recordem els enormes problemes que van tenir les autoritats monetàries els anys 2007-2010, quan va caldre rescatar institucions financeres i garantir la liquiditat en els mercats. Podem imaginar el que podria passar en una situació semblant en el cas d'una moneda privada global que sigui responsabilitat d’una empresa privada, que mai podrà tenir els recursos ni les eines dels estats. No hi ha dubte que si aquests estats han de seguir assumint la responsabilitat davant els seus ciutadans, l’empresa ha d’estar subjecta a unes regulacions i responsabilitats de caràcter molt estricte i global. Sense aquesta regulació, els estats no podran assumir la responsabilitat, i en aquest cas pot passar qualsevol catàstrofe financera, amb l’enfonsament del valor de la moneda, amb la desaparició de la liquiditat, i amb milions i milions de perjudicats.

Hi ha un segon problema relacionat amb la privacitat. L’experiència del que ha passat amb la utilització de les dades personals privades per part de les plataformes tecnològiques fa témer el que podria passar si ara també fossin les plataformes digitals les que acumulessin les dades financeres. El grau de poder, a nivell mundial, que això comportaria agreujaria l’actual desequilibri entre poder financer i poder polític.

Crec que Facebook no hauria de poder introduir la 'libra' sense una prèvia i profunda regulació.

Contra la criptomoneda de Facebook

Més continguts de