Perdoneu

Aquesta generació ho té difícil per aconseguir revertir el que ha heretat

El missatge de Greta Thunberg ha calat: he tingut un parell o tres de sopars amb amics, en els quals els seus fills –encara no adolescents– m'han acusat dient que la nostra generació ha espatllat el planeta, que no hem estat prou amatents amb el canvi climàtic. Sort –continuen– que ells ho revertiran perquè la seva és una generació que és molt més sensible a les necessitats mediambientals.

Davant aquesta afirmació, només podem fer tres coses. En primer lloc, demanar perdó; sí, perdoneu, és tanta la convicció fonamentada en unes dades cada cop més concloents que, davant l'acusació, no podem negar la major sinó simplement acceptar la situació.

Aquesta primera reacció és la millor via per abordar la segona: des del reconeixement de la realitat, posar-nos a reconstruir tots junts el context òptim per poder salvar aquesta situació d'emergència climàtica. No perdem temps en saber de qui és la culpa per haver arribat a la situació actual; poca cosa aporta. Passa massa sovint que a taula tots estem d’acord sobre la necessària reacció davant aquest repte global i, en canvi, quan arriba el moment de parlar sobre la (ir)responsabilitat d’haver arribat fins al punt on som avui, el debat s’encrespa. La discussió creix i les posicions es polaritzen; aquesta estona del sopar a mi normalment em sobra i a vegades fins i tot em fa sentir que, en realitat, hi ha menys sensibilitat de la que havíem manifestat inicialment i que potser no hi ha tantes ganes de posar-hi solució.

El 'gap' en el consum d’energia entre la generació actual i les anteriors és altíssim

I la tercera cosa que cal fer és una reflexió, que és on m’agradaria aturar-me un moment; una reflexió a tota aquesta nova generació que ens mira amb ulls crítics i que està convençuda que aconseguiran revertir la situació on els hem portat les generacions dels seus pares, la generació dels seus professors, la generació de polítics actuals. El punt de partida que tenen és molt complex i per revertir la situació cal que tots siguem conscients que, si comparem entre un nen de 10 o 15 anys d'avui i un nen de la mateixa edat de fa 35 o 40 anys, la distància en termes de consum i despesa energètica és abismal, i això es pot percebre amb la simple seqüència d’un dia qualsevol, tan igual i tan diferent entre aquesta generació i les anteriors.

L’ús de mòbils que fa aquesta generació, en la qual en les classes de sisè de primària ja hi deu haver una mitjana superior al 90% amb un telèfon mòbil i una tauleta, deu suposar un cost energètic que no es donava en generacions anteriors.

Quan arriben de l’escola, aquesta generació tan ecofriendly es posa a xatejar, mira l’Instagram, segueix converses per les xarxes o fa els deures en els seus ordinadors o tauletes... això quan no es reclou en la seva Play Station. Nou cost energètic que les anteriors generacions no podíem ocasionar. I tot això si no tenen alguna activitat extraescolar, amb els seus partits i entrenaments: jo jugava a futbol, ells també. Jo hi anava sol. Ells no: cada partit mou un mínim de 5 o 6 cotxes perquè els pares “hem" d'acompanyar-los, sense compartir cotxes i molt menys agafar el transport públic. La corrua de cotxes de l’equip contrari que arriben a unes instal·lacions municipals una hora abans d’un partit, és quasi ofensiva en termes climàtics.

Quan acaba la tarda, arriba l’hora dels banys. Es banyen o dutxen cada dia: això també deu suposar una inflació en termes de cost climàtic (aigua, caldera, sabó...)! Des de nadons, la higiene és important i el bany diari –gran avenç en termes de sanitat– no és qüestionat en termes d’emergència climàtica. 

I en aquestes vespres abans de sopar, quan deixen les seves habitacions per anar a la cuina, pentinats i amb el seu pijama, quants pares no repassen que hagin tancat els llums? És una generació, l’actual, en què una gran majoria viu confortablement, sense portar jersei a casa perquè la calefacció funciona a tota hora, sense preocupació per tancar els llums del passadís.

Aquesta és la meva reflexió en cada sopar en què darrerament sento com un “enviat de Greta Thunberg” m’interpel·la: el gap en el consum d’energia entre la generació actual i les anteriors generacions és altíssim. El seu ritme i confort vital comporta un cost energètic molt superior al de qualsevol generació anterior. Deixem les culpes, perquè les preguntes són unes altres: ¿estan / estem disposats a renunciar a alguna d’aquestes comoditats?, ¿podrien / podríem viure sense mòbil?, ¿dutxant-nos menys sovint?, ¿tornar als llibres i deixar de banda les pantalles?, ¿anant amb jersei per casa?, ¿apagant els llums del passadís? 

Em podran dir que aquests elements són anecdòtics i no tenen tant d’impacte en la situació climàtica. Hi ha coses que segur que tenen més impacte. Però no és la qüestió que vull abordar: el punt de partida de les generacions anteriors va ser –en termes de cost energètic– molt inferior al de la generació actual. I diuen que els canvis que encara han d’arribar, ho faran de forma exponencial. Si és així, cal ser conscient que aquesta generació –contràriament al que diuen– ho té molt difícil per aconseguir revertir el que ha heretat sense renunciar a algunes comoditats que avui viuen amb normalitat i exigeixen com un dret irrenunciable.