ara.cat

1. Segona onada. Davant de la pandèmia, a Ivan Krastev li agrada distingir entre la por i l’ansietat. La primera part d’aquest episodi, l’impacte del primer gran confinament, es va jugar en un clima de por. La por, i més quan ve doblada per la culpa, és una invitació a la submissió i a la prudència. I el que la ciutadania espera i demana és competència per part dels que han de gestionar el problema –científics i polítics–. Malgrat que les xarxes socials han estat un important altaveu per a les teories negacionistes i conspiratives (i que l’extrema dreta sovint les ha alimentades), hi ha hagut confiança en els experts i una certa tendència a replegar-se amb la mirada posada en els que manen, amb l’esperança que la crisi els fes madurar. Tot i que la política ja venia d’abans carregada de descrèdit, la ciutadania buscava motius per reconèixer-la i, així, si no feien disbarats massa evidents, la pandèmia tendia a ser favorable als que governaven i la confrontació més aviat irritava. Però la segona onada està canviant les coses. I la gestió de les emocions es fa més difícil.[[QUOTE_BEGIN]]El fantasma del coronavirus segueix aclaparant la nostra existència i la sensació d’atzucac es fa cada cop més insuportable[[QUOTE_END]]El pas de la por a l’ansietat és un fet. La consciència dels ciutadans viu una fractura crítica: el fantasma del coronavirus segueix aclaparant la nostra existència i la sensació d’atzucac es fa cada cop més insuportable. Alhora, els efectes indirectes del gran tancament es fan més explícits: psicopatologies, deteriorament manifest de les condicions de vida de gent gran aïllada i amb poques oportunitats de moure’s, dèficit en el procés relacional dels joves, pèrdua d’expectatives, ressentiment per una situació que no t’has buscat, i que comporta solitud i sensació de perdre arrelament. Tot això va pesant en l’ambient. Es comença a perdre por a sortir al carrer a protestar, la qual cosa és positiva: mostra la voluntat de fer-se visible, en un món en què sembla que se’ns exigeixi invisibilitat. Si sumem aquests estats d’esperit a la situació econòmica crítica en què molts sectors es troben, la preocupació dels que governen creix i les expectatives dels que s’ho miren a la contra augmenten. Si la por tendia a l’ordre i a la desmobilització, l’angoixa pot dur a buscar la confrontació, encara que només sigui per deixar constància que existeixes. Si el primer confinament semblava reforçar els que manen, i era aigua freda per als populismes reaccionaris, a la segona onada, si no acaba bé, poden tornar a trobar terra fèrtil.2. Optimisme. Uns governs en evident desconcert s’aferren a les vacunes. Necessitats de bones notícies, s’han posat a cantar victòria amb promeses arriscades. S’anuncien ja les vacunacions per a centenars de milers i s'hi posen dates que semblen de difícil compliment. No hi ha dubte que els avenços amb les vacunes són una gran notícia –pas ineludible per a la victòria final– però queda molt camí per córrer. I promoure l’optimisme abans d’hora és gairebé una garantia de frustració.El president Sánchez anuncia un pla de vacunacions amb tretze mil llocs potencials per fer-les. Però tot està per armar. Des de la consolidació de les vacunes –encara en fase de proves– fins a la seva distribució –que pot ser una carrera d’obstacles– i la seva implementació real. ¿Optimisme per intentar amagar les males notícies que encara hem de trobar pel camí?De cop el president Sánchez torna a l’estratègia piramidal. S’havia apartat del centre de l’escena perquè les comunitats autònomes gestionessin la desescalada. I ara torna per liderar la presumpta sortida. Vacunes i repartiment de les ajudes europees sota control. Si és oportunisme és una mica infantil perquè encara hi ha molt recorregut per a la desesperació. Els aplaudiments tardaran a arribar. En tot cas, és un retrocés evident respecte a la incorporació de les comunitats autònomes a la governança. I alimenta la sospita que una vegada més siguin els lobis corporatius al voltant de l’Estat els que es beneficiïn del repartiment de diners. ¿Noves iniciatives, empreses de dimensions mitjanes o petites, actors econòmics no alineats, podran beneficiar-se dels ajuts? Un bon repartiment sí que seria un senyal per a l’optimisme, el miracle d’un règim tancat que fos capaç d’obrir-se a la societat.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

La gestió de les emocions

El Pallars Sobirà diu "prou" i denuncia el "menysteniment" del Govern amb la comarca

L'FBI investiga un per un els 25.000 soldats que han de protegir la investidura de Biden

"Vacances gratis en el patrimoni de l'Estat: la Moncloa 'no sap' quants amics va convidar Sánchez", a la portada de l''Abc'

La Vall de Boí incentiva el consum al municipi a través d'un concurs de fotografia

Estrabó, el Pirineu i els pernils cerdans