BONDIA

Quan jugar una final semblava un càstig

A WEMBLEY 92 el Barça va guanyar la primera Copa d’Europa, i la primera vegada del que sigui no s’oblida mai. Però amb això no n’hi ha prou per entendre el valor d’aquest aniversari. Era la tercera vegada que el Barça jugava la final, i les dues anteriors havien acabat amb un drama esportiu, més encara, amb trauma: els pals de Berna el 61 van ser d’una gran crueltat, i els penals de Sevilla el 86, d’una gran impotència. En aquestes condicions, jugar una final sembla més un càstig que un premi. Encara faltaven tres setmanes per a la primera Lliga de Tenerife, i els culers no tenien motius per creure en miracles. El gol de Koeman va acabar amb la por. Després vindrien Tenerife i els Jocs Olímpics de Barcelona amb la seva demostració que la fortuna ajuda els audaços si treballen amb talent. D’aquelles eufòries de fa 25 anys, la confiança d’avui.

Més continguts de