“Benvinguts a la casa dels famosos”
Si una cadena emet un programa que obté bons resultats d’audiència, la resta de canals s’afanyen a imitar el format per veure si també sona la flauta. Per exemple: com que els talent shows funcionen, la graella ha arribat a acumular Tienes talento, Factor X, Tú sí que vales i La Voz. Tots aquests programes, des de diferents cadenes, han buscat a través d’un jurat persones amb dots extraordinaris per a l’actuació, el cant, el ball, les arts marcials... Obro parèntesi. Potser el país no té tanta gent amb talent artístic per fer indefinidament programes d’aquests. Si fos així, hauríem sigut nosaltres el bressol del Renaixement. Tanco parèntesi. Però com que la fórmula funciona estem emetent una vegada i una altra un programa que, a grans trets, sempre és el mateix. Només varia la manera com el jurat emet el veredicte, ja sigui prement un botó, girant una cadira o fotent fora els aspirants a cops d’escombra. Bé, això últim no ha passat, però seria un gir interessant.
Hi ha molts exemples de programes que, amb lleugeres modificacions, estan simultàniament en dues cadenes, des de competicions de cuina (Masterchef vs. Top Chef) fins a competicions de famosos saltant des d’un trampolí (Splash, famosos al agua vs. ¡Mira quién salta!). És legítim. No és la millor fórmula per tenir una programació variada i fomentar la innovació, però és legítim. I ara un altre programa es multiplica com un gremlin a Caldea: un presentador passa un parell de dies a casa d’un personatge popular i, ja que hi és, l’entrevista. Primer, amb perdó de Julià Peiró, va ser El convidat d’Albert Om, amb la seva trolley i la banda sonora d’etern anunci d’Estrella Damm. Després, En la tuya o en la mía i Mi casa es la tuya de Bertín Osborne, on mostrava cofoi que ni ell ni els seus entrevistats, com a bons homes, sabien on era la cuina. Després Susanna Griso amb Dos días y una noche. I ara alguns portals de televisió anuncien que Toñi Moreno farà un programa similar. Per tant, serien quatre els programes que actualment exploten aquesta fórmula. Passo tanta estona visitant cases de famosos que hauria de pagar-los la taxa turística.
No sé si el format entrevista-a-casa-d’un-famós dóna per a gaire més. Ja hem après que els famosos són persones normals que, oh, sorpresa, viuen a casa seva. Però estic convençuda que les cadenes trobaran la manera d’estirar la fórmula i colar el mateix programa com si fos nou. Potser la nova recepta consisteix a no mostrar tota la casa del famós i fer l’entrevista en una sola habitació. Així tindríem programes tan innovadors com L’habitació de la planxa dels famosos o La plaça de pàrquing dels famosos. Si n’hi ha, de llocs on entrevistar els famosos! O una opció encara més innovadora: mostrar els famosos al seu lloc de treball. Això sí que seria trencador.
