11/07/2016

12/7: Adéu al leninisme convergent

1 min

MANOLO VÁZQUEZ MONTALBÁN deia, en temps de Pujol, que Convergència era l’únic partit veritablement leninista de Catalunya. Només era mitja broma. No volia dir que fos leninista en l’objectiu i les idees, esclar. Volia dir que en aquells moments Convergència era un partit vertical, disciplinat, compacte i jeràrquic com els que definia la tradició leninista. Si Vázquez Montalbán hagués tingut raó, i jo crec que només la tenia una mica, la refundació de Convergència aquest cap de setmana hauria estat enorme: el part del Partit Demòcrata Català ha estat el menys leninista de la història, el menys vertical i jeràrquic. Una militància revoltada i no gens gregària ha fet anar de corcoll la direcció i n’ha sortit un partit tremendament horitzontal. No sé si es podria dir que el partit nou seria gramscià (allò del bloc històric, una amalgama unida per un sol objectiu) en comptes de leninista (una organització disciplinada amb un lideratge molt fort). Una part del futur de Catalunya es juga en l’encert o no d’aquesta transformació, forçada per la història, d’un partit vertical en horitzontal. Perquè aquest partit és una peça insuficient però necessària en un procés d’independència. No la farà tot sol. No es pot fer sense ell.

stats