14/7: De Salamanca a Sixena

COM POT SER que els catalans exigiu que us tornin els papers de Salamanca i en canvi us resistiu a tornar les obres d’art de Sixena a l’Aragó? Si és el mateix! Doncs no és ben bé el mateix. La diferència més important (no pas l’única, perquè tot és sempre més complicat) és la que hi ha entre que et prenguin una cosa a punta de pistola o que te la venguis. Si te l’han presa te l’han de tornar. Si l’has venuda, hi ha com a mínim una discussió possible. Els béns de Sixena van ser comprats des de Catalunya o salvats quan s’anaven a destruir. El criteri de salvar-los sempre va ser present: la major part encara existeixen o són visibles precisament perquè es van comprar des de Catalunya. Però la resistència a desprendre’s dels objectes comprats a Sixena té altres fonaments de sentit comú. Un, que si s’aplica universalment el criteri que totes les coses han de tornar al lloc d’on van sortir, s’han acabat tots els grans museus del món. Ni el Louvre, ni el Prado, ni el British (per no parlar de Quai de Branly). Encara una altra cosa: si s’arrenquen les pintures del MNAC, és molt probable que es facin malbé. Li importa a algú? ¿O val més que et tornin una capsa plena de pols que no pas que les pintures es puguin veure senceres a Barcelona?