El jutge Llarena precipita la investidura de Turull
El jutge Pablo Llarena va irrompre ahir novament en el procés de la investidura a la presidència de la Generalitat i va provocar una reacció política immediata. Amb 48 hores d’antelació, el jutge instructor del Tribunal Suprem que porta la causa per rebel·lió va citar a Madrid els diputats que estan en llibertat condicional: Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull, Marta Rovira i Carme Forcadell. L’objectiu és comunicar-los per quins delictes seran jutjats i, de manera immediata, decidir si en dictamina la presó preventiva i els torna a privar de llibertat. La mesura accelera el procés cap al judici oral i irromp directament sobre els plans d’investidura. Justament dimecres Jordi Sànchez havia anunciat la seva renúncia a l’escó i de manera immediata a la investidura per no bloquejar més la formació de govern. La retirada de l’expresident de l’ANC deixava el camí obert a la proposta de JxCat d’intentar la investidura de Jordi Turull, malgrat no tenir garantits els vots de la CUP ni, alternativament, la renúncia a l’escó de Carles Puigdemont i Antoni Comín. Si bé el president havia expressat als seus diputats la disposició a renunciar in extremis a l’escó, la posició de Comín no ha sigut fins ara la mateixa.
El moviment del jutge Llarena modifica els plans del president del Parlament, Roger Torrent, que tenia previst convocar el ple d’investidura per a la setmana vinent. La ronda de contactes imprescindible per comunicar el candidat a les formacions polítiques de la cambra es va fer per telèfon ahir, gairebé a les deu de la nit. Torrent va convocar el ple per avui, dijous, a les cinc.
La citació del Suprem afecta directament el candidat de JxCat a la investidura, Jordi Turull, que pot ser inhabilitat o fins i tot empresonat. L’estratègia dels independentistes passa novament per denunciar la ingerència judicial i política del govern espanyol sobre les decisions de la majoria parlamentària elegida democràticament. És a dir, posar en evidència que després de les eleccions del 21-D, convocades pel govern espanyol, i celebrades democràticament tot i les dificultats d’una campanya amb presos polítics, el Parlament català no pot votar els candidats triats. El ple se celebrarà, però no està clar que Jordi Turull aconsegueixi els vots necessaris i, encara menys, la prevista sanció de la investidura per part del monarca espanyol.
Amb la celebració del ple s’obre un nou escenari de resultats imprevisibles. La decisió intenta preservar la dignitat del Parlament i posa per davant la protecció dels drets polítics i el mandat democràtic dels ciutadans. Però el pols entre la justícia espanyola, el govern del PP i el Parlament continuarà i la formació de govern és oberta. Mentrestant, continuarà vigent l’article 155. Torrent va justificar la decisió per “posar la política al centre de tot” i fer el que correspon a un Parlament: “Parlar, debatre i votar”. L’estratègia de mantenir la tensió contra les imposicions tindrà un nou episodi per a una societat que reclama dignitat i també necessita cada cop més un govern efectiu que recuperi les institucions.
