L’aeroport de la ciutat insigne i notable
Felicitem-nos: ja tenim president de la Generalitat. Des d’aquí els meus millors desitjos al president Aragonès. Acabada la interinitat, feina no n’hi faltarà. La carpeta de treball es plena d’assumptes urgents i importants.
Un de transcendental és el de decidir si la Generalitat col·labora amb Aena per engegar un procés de reforma i ampliació de l’aeroport del Prat. S’ha anat estenent la idea que aquest és un tema de gran complexitat que demanaria una consideració pausada. En un article recent a El Nacional Damià Calvet, conseller del ram en el Govern sortint, demanava cinc anys per reflexionar-hi.
Penso, al contrari, que la decisió no és gens complexa. No ho dic perquè en la meva arrogància cregui que el meu parer favorable (que vaig presentar a l’article de fa un mes) canviarà sobtadament moltes opinions. Ho dic perquè la decisió cau pel seu propi pes una vegada entenem el que els economistes en diem el valor d’opció. L’aeroport està gestionat per Aena. Ens agradi o no és Aena qui pot obrir la porta al seu procés d’expansió. L’ha obert. Ho celebro: em cou que a l’hora d’avaluar possibles seus de l’Agència Europea de Medicaments l’aeroport d’Amsterdam estigués més ben considerat que el de Barcelona. La Generalitat pot decidir ara si tanca la porta o si dona llum verda a continuar. Si és llum verda s’iniciarà un període, que no serà curt, de negociacions amb la UE, de planejament de l’ampliació, de disseny de la reconfiguració i expansió dels espais de la xarxa Natura 2000, etc. També serà en aquesta fase preparatòria que, per exemple, s’establirà si la reforma dels espais naturals ha de concloure abans que ho facin les pistes. Així mateix, serà un període en què podrem observar i precisar més aspectes de l’evolució de la navegació aèria, tant pel que fa a la seva utilització com a la seva eficiència energètica. En resum, les excavadores no apareixeran de cop i volta, i mentre no hi siguin, el procés, si convé, es pot parar. En canvi, si el parem ara jo crec que això serà el final: no el podrem reobrir. El compromís d’Aena el tenim ara. Si parem i d’aquí uns anys, a la vista de noves realitats, la Generalitat veiés el tema més favorablement, qui ens pot assegurar que Aena tornarà a obrir la porta? Malauradament, aquestes coses no depenen només de l’anàlisi cost-benefici. Ara Aena es guia per aquest criteri. No tinc cap base, ans al contrari, per pensar que en el futur estigui garantit que sigui així. El valor de mantenir l’opció oberta és molt gran i el camí per mantenir-l’hi és acceptar ara col·laborar amb Aena en aquest projecte.
La Generalitat -o l’Ajuntament- no hauria de repetir l’error del Consell de Cent del segle XV. El rei Martí volgué fundar una universitat a Barcelona. El Consell de Cent s’hi oposà aferrissadament (1398: “La ciutat no devia sofrir que hi hagués Estudi General, com fossin més los perills i escàndols que se’n podien seguir que els profits i honors que se’n podien reportar”; 1408: “Que d’aquí i avant si tal oferta s’ha fa, sia denegada sens que no calgui tenir Consell dels Cent Jurats”). Quaranta anys més tard, el 1448, el mateix Consell li deia al rei: “En aquesta ciutat insigne i notable li falta un Estudi General, que l’ennobliria... i reportaria gran profit i fama”. Encara passarien 80 anys abans que Barcelona tingués estudiants universitaris. Siguem lúcids: si no se’n té el control complet, les decisions sobre grans infraestructures demanen la pràctica de l’oportunisme, al segle XV i al segle XXI. Nota: les cites les he extret d’una tesis d’ A. Fernández Luzón (UB, 2005).
En el seu article, el conseller Calvet dona dues raons, entre d’altres, per no col·laborar ara. La primera s’ha repetit molt, i és que Europa no ho permetrà per la incidència sobre la xarxa Natura 2000. Doncs preguntem-ho. I no, evidentment, a un funcionari de manera rutinària (i potser insinuant que una resposta negativa és el que es vol) sinó al nivell màxim, tant des d’Espanya com de la UE. Jo crec que un bon pla s’acceptarà. Potser m’equivoco però el que és absurd és avançar-nos i no negociar-ho. La segona és original i, al meu entendre, un xic peculiar: diu que Aena no ho vol fer, que ho planteja com una mena de bluf, que sap que li direm que no i llavors podrà embrancar-se en el que realment li fa il·lusió: l’ampliació de Barajas. No crec que el projecte sigui tan maquiavèl·lic, però, amic conseller, desmuntar aquesta possible maniobra és molt fàcil: n’hi ha prou amb sorprendre i dir que sí, que endavant.
