22/10/2022

L’enginy democràtic

3 min
L’enginy democràtic

Que pesada que deu ser la democràcia, pensa el president Xi Jinping quan mira la televisió per satèl·lit o surt de gira internacional. Que pesat, governar donant explicacions, que pesat estar sotmès a l’escrutini públic i que pesat que la llibertat individual condicioni l’acció del col·lectiu. I així, amb el país participant en una massiva coreografia mil·limetrada que es basa en el terror i en el menyspreu per la vida de l’individu, serà elegit per a un tercer mandat en el vintè congrés del Partit Comunista.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La retòrica d’aquests dies de congrés afegeix nous eslògans: “Dues determinacions i dues salvaguardes”, que traduïdes són les ordres del partit i les de Xi. Més poder per al gran dictador i el seu nou entorn que augura alguns canvis econòmics que aprofundeixin en els moviments cap a l’autosuficiència i que haurem d’anar desxifrant amb el temps.

Les explicacions en una dictadura se substitueixen per consignes i por. No cal presentar dades internacionalment objectivables. De res. Ni de represaliats, ni de presoners de consciència. Ni de les conseqüències de control de la política de covid zero.

Els silencis

Tampoc no caldrà explicar si convidar a marxar l’expresident Hu Jintao del Gran Saló del Palau del Poble és l’escenificacó d’una purga.

No caldran gaires explicacions, ni tan sols caldrà publicar al dia les estadístiques que situen l’economia xinesa lluny d’aquells increments del PIB del 10% que semblaven justificar als ulls d’alguns observadors el règim del terror comunista. Els organismes internacionals situen el creixement de la Xina aquest 2022 entre el 3,2% i el 2,8%. Per sota del 5,5% previst pel govern xinès, que en un entorn internacional volàtil està concentrat en l’autosuficiència. El poder xinès és conscient que ja no serà el país d’Àsia que creixerà més i busca consolidar el seu paper de potència internacional amb aliances materials i poc ideològiques.

Les rodes de la història s’estan movent i la invasió d’Ucraïna facilita la consolidació de dos blocs. Si Europa va voler algun dia tractar directament amb la Xina, la guerra ha tancat el tema aprofundint la dependència dels europeus respecte dels EUA a través de l’OTAN. Els dos blocs d’avui estan formats, d’una banda, pels EUA, la UE i els seus socis, que són països democràtics desenvolupats com el Japó i Corea del Sud; i, de l’altra banda, per Rússia i la Xina, que s’aproximen sense consolidar-se com una aliança.

La clau dels líders autoritaris per imposar les seves idees messiàniques sobre les feixugues democràcies liberals és en l’ús del terror, però també tenen a les seves mans la capacitat d’imposar estratègies a llarg termini. Per dir-ho que s’entengui: les transformacions són més factibles quan es poden implementar amb un pla quinquennal imposat amb la por que quan el llarg termini del primer ministre és l’informatiu diari de les 9 del vespre o la propera enquesta ciutadana sobre la seva popularitat. Haver de retre comptes i poder ser destituït del càrrec augmenta els costos d’actuar a llarg termini, responsablement, afavorint els que tenen menys veu.

Els costos de la llibertat desestabilitzen fàcilment els fonaments democràtics. L’escrutini permanent pot dissuadir els millors de dedicar-se a la cosa pública, pot deixar-la en mans d’egos hipertrofiats, de populismes que corquin el sistema des de dins. De messies que venen solucions fàcils als problemes complexos d’un món en plena transformació del model econòmic. De venedors de pocions màgiques, ja siguin els neofeixistes, com a Italia, o els il·luminats trumpistes.

L’esperança iraniana

Malgrat que transiten un camí complex, està bé recordar que l’ànsia de llibertat no desapareix mai del tot. Com escriu l’artista i dissident xinès Ai Weiwei: “La llibertat i la individualitat mai es poden erradicar del tot. I cap país, per fort que sembli, pot prosperar de debò sense una diversitat d’opinions. Al meu país, però, no hi ha cap esperança d’una profunda transformació mentre el Partit Comunista tingui el poder”.

Ni la Xina comunista ni l’Iran dels aiatol·làs respecten l’individu, però la llibertat sempre es cola per alguna esquerda. La resistència és avui des de fa un mes als carrers de l’Iran en mans d’una revolta de joves que criden “Dona, vida, llibertat”. No les abandonem. Estan fetes dels nostres mateixos somnis.

stats