ABANS D’ARA
Opinió 13/01/2022

L’esdevenidor de la Premsa (1927)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

A. ROVIRA I VIRGILI 1927
3 min
L’esdevenidor de la Premsa (1927)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) aparegut aquest divendres fa 95 anys a La Publicitat (14-I-1927) ran d’una conferència de Wickham Steed (Long Melford, 1871 - Wootton, 1956). La premsa de Catalunya encara feia la transició del periodisme d’idees (hegemònic en el XIX) cap al periodisme d’empresa (ja consolidat a inicis del XX en el món anglosaxó).

Mr. Wickham Steed, l’eminent periodista anglès, ha donat recentment a París, a l’Institut Internacional de Cooperació Intel·lectual, una conferència sobre l’esdevenidor de la Premsa diària. Poques persones al món estan tan autoritzades com l’antic redactor en cap de The Times i actual director de la Review of Review per a parlar d’aquest suggestiu tema. Mr. Wickham Steed representa insuperablement el tipus del periodista autèntic. Des de la seva joventut va sentir la vocació profunda del periodisme. Per a exercir aquesta professió, cal tot un conjunt de condicions intel·lectuals i morals. No és periodista tothom que escriu als periòdics. Més de les tres quartes parts dels escriptors de Premsa no són veritables periodistes. [....] La dissertació del gran periodista britànic ha estat de to optimista. El conferenciant ha assenyalat els perills -alguns ben greus- que amenacen la Premsa en els nostres dies. Però ell creu que aquests perills poden ésser evitats, i que, en definitiva, triomfarà dins el periodisme l’orientació bona. El perill principal denunciat per Mr. Wickham Steed és la creixent industrialització de la Premsa. La creació i el manteniment de diaris exigeix capitals més importants cada dia. La confecció de la Premsa diària s’ha fet molt cara. Des de l’any 1914 ençà, el seu cost ha triplicat ben bé. Els sous són més alts, els materials han pujat de preu, sobretot el paper. I no sols el paper és molt més car, ans encara la quantitat que en donen els diaris ha augmentat en grans proporcions. Trenta anys enrere, era relativament fàcil de llançar al carrer un full diari. Amb un capital modest, i alguns cops sense capital, amb uns quants redactors, retribuïts o no, i amb una màquina plana de qualsevol impremta, era possible de fer sortir un diari més o menys lluït. Ara hi ha d’haver milers i milions per començar i per continuar, i es necessita un personal nombrosíssim de redacció i impremta. D’ací ha vingut que la quasi totalitat dels periòdics de gran tiratge han passat a mans de societats anònimes, de companyies industrials, de grups bancaris, i de rics -vells o nous- que volen tenir un diari per vanitat o per conveniència. Així davant la Premsa d’idees es dreça la Premsa d’indústria. Econòmicament, aquesta està molt més ben armada. Però els qui donen per segur que la Premsa industrial engolirà la Premsa d’idees, van massa de pressa a formular llur profecia. Mr. Wickham Steed té una entera confiança en l’esdevenidor de la Premsa feta per periodistes de vocació i de noble combat, i no pas per milionaris, trusts i càrtels. “L’esdevenidor de la Premsa -ha dit-és dels periòdics i els periodistes que creuen en la idea”. Aquesta afirmació no és filla de l’optimisme beatífic. Per comprendre la veritat que enclou, només cal pensar que els grans diaris industrialitzats no tenen ni tindran mai damunt del públic la influència constant i duradora dels fulls nodrits per un ideal.

stats