On és l'Acadèmia
L' any 2007 l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va celebrar el centenari de la seva fundació amb actes de molt relleu. Aquesta institució, creada per Prat de la Riba l'any 1907, veient la necessitat de formar un organisme per a l'estudi, expansió i desenvolupament de la llengua catalana, l'any 1911 fundà la Secció Filològica. Dos anys després publicava les Normes ortogràfiques que posaren fi a l'anarquia existent en aquesta qüestió als Països Catalans i el 1917, sota la direcció de Pompeu Fabra, el Diccionari ortogràfic .
La dictadura de Primo de Rivera i el franquisme truncaren la projecció empresa per l'IEC. Amb la democràcia, es van reprendre, obertament, les tasques, però potser per desconeixement, falta de visió o altres circumstàncies, els polítics han relegat l'Institut a complimentar unes tasques menors en comparació amb les atribuïdes en un primer moment. Tot sigui dit, darrerament alguns aspectes han millorat, però no n'hi ha prou.
Aquesta política, al llarg dels anys, s'ha deixat sentir en el funcionament cultural del país. Cada govern que s'ha succeït en les diverses institucions polítiques ha fet el seu model, de vegades copiat del sistema britànic i, d'altres, del francès, però sense continuïtat i fent una cosa d'estar per casa. Han duplicat les organitzacions i les han deixat sense prestigi. Avui poques persones saben que la Secció Filològica és l'acadèmia que s'encarrega de tots els aspectes relacionats amb la llengua, i si preguntem pel coneixement dels noms dels seus components el resultat encara serà pitjor. No tot és culpa dels polítics, alguna cosa no fa bé la Secció Filològica, però això són figues d'un altre paner.
Les enquestes constaten que l'independentisme puja i també que els autonomistes se senten insatisfets. És una contradicció que Catalunya no tingui una gran acadèmia com la tenen altres nacions. Malgrat no ser un estat, és completament factible. Si no la tenim és perquè els nostres polítics són pobres d'esperit i, pel fet de voler controlar-ho tot, cometen grans errors. Si tinguéssim una acadèmia amb prestigi, possiblement les altres acadèmies que s'han format en la resta dels Països Catalans no existirien, atesa la baixa formació filològica d'alguns dels seus membres.
Actualment, l'IEC està realitzant una gran tasca en els àmbits en què té competències i, principalment, en el camp de la recerca. És evident que les universitats fan la seva funció, però, malgrat la coordinació que intenta exercir la Xarxa Joan Lluís Vives, van per lliure i, segons el color de l'equip de govern, fan una cosa o una altra. A més, cal fer constar que l'IEC edita a l'any més llibres científics en català que totes les universitats juntes.
L'any 1976 es va signar un reial decret que legalitzava l'existència de l'IEC i li donava com a àmbit d'actuació les terres de llengua catalana, que es concretaven amb els territoris del Principat, les Illes, el País Valencià i la Franja de Ponent, i de fora de l'Estat espanyol Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer. Aquest decret encara es manté en vigor, i l'IEC, en la mesura de les seves possibilitats, ha obert delegacions a tot el territori i col·labora amb fundacions com la Carles Salvador de Benassal (País Valencià) i, d'aquí poc, també ho farà a la Franja.
El president Artur Mas va dir que volia fer un govern amb les millors dones i els millors homes del país. Moltes d'aquestes dones i homes formen part de les seccions acadèmiques de l'IEC. Si tinguéssim una acadèmia com la que tenen els espanyols, els francesos i altres nacions, aquestes persones seguirien sent tan bones com ara, però el reconeixement per part de la societat i dels organismes internacionals seria molt més alt. I quan parlem d'acadèmia ens referim també a les cinc seccions que componen l'IEC.
Esperem que el centenari de la Secció Filològica serveixi per obrir els ulls a la classe dirigent del país, i també als ciutadans perquè demanin el que és, sens dubte, tan necessari per potenciar i vertebrar la nació catalana.
