Alfred Bosch
03/09/2013

A l'Ebre, Catalunya decideix

3 min
A l'Ebre, Catalunya decideix

L'Onze de Setembre, aniré al tram 15 de la Via Catalana per enllaçar-me amb la bona gent que reclama la llibertat del país. Aniré a les Terres de l'Ebre, concretament a l'alçada d'Alcanar. A prop hi serà el company Joan Tardà, i molts altres, de diversos partits i organitzacions, que volem acompanyar els veïns per fer forta la baula més sensible de la cadena humana. Convidem tothom perquè s'hi inscrigui, i ho faci sobretot allà, allà on cal mostrar la nostra fortalesa col·lectiva.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El sud del Principat sempre ha estat decisiu per al país. Quan hi havia puixança, Tortosa era la segona ciutat de la terra; però quan han anat mal dades, allà ha anat pitjor. Les coses s'han girat sempre que hem oblidat el gran riu que ens dóna vida; quan hem ignorat la contrada més humida i fèrtil, el punt de contacte vital amb el País Valencià, el centre neuràlgic del nostre arc cultural i econòmic -els Països Catalans-; perquè quan hi ha hagut un coll d'ampolla al corredor mediterrani, res no ens ha somrigut.

Els grans dilemes històrics s'han decidit allà; en l'expansió medieval, en els temps dels segadors o en la Guerra de Successió... I per descomptat, l'any 1938, perquè el front on es va dirimir la dissort de la Catalunya republicana no va ser pas Barcelona sinó l'Ebre. Ara fa exactament 75 anys, els defensors republicans combatien des de Mequinensa fins a Amposta per aturar l'avenç de les tropes franquistes. No ho van aconseguir, i allà va néixer un revés històric que va portar grans i llargs patiments que, d'alguna manera, encara estem pagant.

En ple segle XXI, per fortuna, les coses han millorat a Europa, i la causa que abracem s'expressa de forma pacífica i democràtica. Volem votar, volem un país lliure, just i ètic, i no volem mal a ningú. La Via Catalana s'enllaça en positiu, amb les mans nues de gent que no construeix el seu futur a costa de cap altre poble o nació. Però tal com ha succeït al llarg de la història, l'Ebre és el nostre baròmetre d'èxit. És lògic, perquè es tracta de l'entrada i la sortida del país, la pedra angular que custodia la resta i que fa d'avançada. I que ho farà encara més, com a nus logístic i portal d'intercanvi, quan Catalunya sigui una república independent.

Sovint, des del nord no tractem el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera, la Terra Alta... com caldria. Hi pensem a l'hora de situar-hi abocadors de tota mena, centrals nuclears, enormes dipòsits de gas... o d'extraure l'aigua que necessitem per a la prosperitat d'altres zones. Sovint fins i tot l'home del temps oculta les terres de l'Ebre amb el cos. I no és casualitat que, en termes relatius, hi hagi menys inversions, menys densitat de població o menys activitat econòmica que a les altres regions de Catalunya. Des de l'administració, des de les empreses, i també els particulars, hi ha poca tendència a tenir en compte una terra regalada pel riu, pel paisatge i per la història. No dediquem a la gent de l'Ebre l'atenció i els esforços que mereixen i requereixen.

Que sigui més laboriós muntar-hi la cadena humana de l'Onze de Setembre no és atribuïble a la gent de les contrades de l'Ebre, que està responent de forma massiva i admirable a la crida. Però cal tenir en compte que els trams són llargs, i per omplir seria necessari enllaçar tanta gent com població, gairebé mobilitzant del tot el 100% dels habitants -cosa manifestament inviable-. Per tant cal ajudar, cal bellugar-se i anar avall, perquè allà es decidirà si la Via Catalana és un esforç impressionant o és un èxit esclatant. Si resten clapes en la cadena, alguns mitjans les magnificaran fins a la sacietat, ja ens ho podem imaginar (algun partit ha demanat la suspensió de la consulta preveient que no serem capaços de completar la filera humana!) Penso, doncs, que col·laborar és un deure dels que ens sentim compromesos amb el país i volem aportar el nostre gra de sorra.

A les Terres de l'Ebre és on s'ha de veure amb nitidesa, molt gràficament, la fraternitat i unitat d'un poble que aposta per la llibertat, per la justícia, pel reequilibri del territori, per la cooperació i la solidaritat amb els que històricament ho han tingut més cru. I s'ha d'actuar amb fermesa allà on és més necessari. Enguany la Diada Nacional de Catalunya té el color de l'Ebre. El que hi passi no és només cosa dels veïns, pencaires de mena que han guanyat moltes lluites a l'entorn del riu. El que hi passi ens afecta a tots, perquè Catalunya, un cop més, decideix a l'Ebre.

stats