Ballant amb corbs

Sembla que el Govern Balear decretarà per llei que el català no sigui "necessari" per entrar a l'administració pública.

Açò farà que en dir "Bon dia!", algun funcionari ens pugui contestar " ¡Perdone, pero no le entiendo!" o allò més trist de " ¡Hable en cristiano!"

El fet és que no podrem emprar la nostra llengua a ca nostra.

Volen que siguem bilingües (i ho hem de ser, i plurilingües!) per ells viure monolingües.

Una llengua sobreviu si és necessària i els que la rallen, xerren, parlen... l'empren amb orgull i estimació.

Per als que som fills d'aquesta illa, el català és necessari perquè és la llengua amb què vivim, la que estimam i ens fa ser i sentir menorquins.

Algú s'imagina un portuguès que no parli portuguès?

O un madrileny que estigui en contra del castellà?

El català és una llengua que ve del llatí i té dialectes: el menorquí, el mallorquí, l'eivissenc, el barceloní, el tarragoní, el castellonenc...

Açò qualsevol al·lot ho entén.

Qualque polític i articulista, no.

Dir que el menorquí es perdrà per culpa del català és com dir que l'andalús es perdrà per culpa del castellà.

Afirmar que el menorquí no és català o és incultura o és mala fe.

Potser les dues coses.

Els nord-americans, tan poderosos ells, saben que la seva llengua és l'anglès. Els equatorians, colombians, peruans, porto-riquenys... estimen molt els seus països, però saben que la seva llengua és el castellà.

Pura qüestió de filologia.

I sentit comú.

L'any 1983, l'aleshores president del govern, Leopoldo Calvo-Sotelo, va argumentar: "Hay que fomentar la emigración de gentes de zonas de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta ".

No és una idea innocent.

Abans, a Menorca, quan passaves llista en una classe, quasi tothom era Pons. Ara hi ha una varietat i riquesa de llinatges que fan més entretinguda i apassionant l'aventura retallada d'ensenyar.

A la pel·lícula Ballant amb llops , el tinent ianqui John Dunbar diu al lakota Ocell Guia que està molt preocupat per la supervivència de la seva tribu: "Sempre em demanes pels blancs. Vols saber quants en vindran? Molts més que no t'imagines. Tants com estrelles".

Les Illes són un destí turístic que atreu potents inversors i la pressió que pateixen per part d'especuladors interessats només a fer negoci cada vegada és més gran.

Ve molta gent a cercar feina i, benvingut sigui tothom!, esper que els néts i les nétes d'aquests immigrants que arriben siguin un dia els millors poetes/poetesses en català de les Illes.

Menorquí no és qui neix aquí, sinó qui estima i defensa, véngui d'on véngui, la llengua i la cultura d'aquesta illa.

Si cada 17 de gener celebram la festivitat de sant Antoni com a Diada del Poble de Menorca és per commemorar que l'any 1287 la nostra illa fou poblada "...de bona gent de catalans" i d'aleshores rallam xerram, parlam..., amb les variants pròpies de qualsevol dialecte, la llengua que ens van dur i que és "...lo pus bell catalanesc del món".

Si no seríem musulmans.

Crec que la llengua no hauria de tenir color polític ni ser patrimoni de cap partit. De moment, els nostres nous governants han castellanitzat IB3 i auguren que en el pròxim curs escolar el català ja no serà la llengua vehicular dels centres, sinó que cada família podrà triar la llengua en què vol que ensenyin els seus fills.

Serà complicat.

En algun paper oficial, on abans deia "llengua catalana" ara torna a figurar "llengua vernacle", potser perquè no recorden la definició que en va fer la Unesco: "Llengua materna d'un grup dominat socialment i políticament per un altre que parla una llengua diferent".

Tot açò fa olor de neocolonialisme.

D'aculturació.

Alfonso Guerra ja ho va dir: " Nos preocupa más el nacionalismo catalán que el terrorismo vasco, pues resulta més peligroso para la vertebración de España una sociedad civil cohesionada que un grupo reducido de metralletas ".

El símbol del nou govern són les gavines i a pesar de la seva ensucrada imatge literària esper, des de la més absoluta independència, que no actuïn, pel que fa a serveis socials, sanitat, escola pública, suport a la cultura, drets lingüístics... com el que són realment: corbs blancs.

Decretar que la nostra llengua no és "necessària" a ca nostra és propiciar la seva agonia, relegar-la a pur destorb.

Qui ho proposa és perquè no l'estima.

No la valora.

Fins i tot la menysprea.

I açò no ho fan ni els pitjors fills.