La nau de Badalona

Hi ha qui s’ha apressat a dir que a la nau de Badalona hi havia baralles i droga. Hi ha qui s’ha apressat a dir que no li consta i que ja estem criminalitzant els immigrants. Les dues actituds són interessades i no ho solucionen. Em sembla que és idiota imaginar que entre tots els pobres senseterra que vivien a la nau no hi havia cap proxeneta, cap abusada, cap negociant de misèria (vull dir cap negociant de sexe, droga, torns de vàter, estufa o cuina). Entenc que en una nau freda, sense llum ni llei, vostès i jo estaríem nerviosos i seríem violents (i, naturalment, ens passaríem pel folre les mesures anticovid). Em sembla també idiota concloure que l’accident s’ha produït perquè eren tots uns delinqüents drogoaddictes.

En tot cas, un problema s’ha de separar de l’altre. Encara que els que vivien a la nau estiguessin drogats i es clavessin ganivets tot el dia, tenen uns drets humans que no es poden ignorar. Si, per exemple, la nau l’hagués ocupat una sola persona (una dona, un home, un menor...) estaríem buscant una solució, oi? Hi estaríem d’acord tots, i els tuits no pararien. Una pensió, un alberg, una feina... Com que són 150 (i n’hi ha d’altres en altres naus) no sabem què fer. Què fer? Si el mes passat el propietari de la nau els hagués volgut desnonar ens hauríem queixat. Si els hagués desnonat, potser s’haurien salvat les tres vides, però ara estarien potser morint-se de fred al carrer. Donar-los habitatge és impossible. Perquè en puguin tenir, potser caldria donar-los papers. Mentrestant, em sembla que les administracions han de parlar amb els propietaris de les altres naus i considerar-los com si fossin temporers. Potser s’han d’habilitar i vigilar, aquestes naus. Vull dir: una narcosala és un fracàs, però mira la realitat i l’apedaça. Un calefactor i un mediador en una nau no és la solució que voldríem, però, de moment, pot evitar més morts. També de covid.