15/08/2012

Quan l'economia genera incertesa, la política no ho pot fer

2 min

Determinades mesures dels governs s'anuncien com a globus sonda per explorar la reacció social que provocaran més que no pas com a aportacions de millora, prèviament valorades, que ofereixin alternatives plausibles i sòlides. L'experiència ens diu que de vegades es llança la proposta per comprovar la capacitat política i social d'assumir-la i amb quin grau de conflicte. Aquest cop, però, el joc de la margarida -sí, no, sí, no....- amb el subsidi de 400 euros per a les persones sense cap xarxa ha anat massa lluny.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un dia s'anuncia que potser no es prorrogaran els 400 euros i es desencadena la previsible reacció: els sindicats i l'oposició comencen a plantejar accions per evitar-ho. El rellotge corre i els mitjans reprodueixen el debat polític, mentre milers de famílies veuen caure els fulls del calendari que els apropen al dia en què cobraran o deixaran de cobrar allò que els permet malviure.

Finalment, al cap d'unes setmanes de fer política de declaracions amb una qüestió tan delicada, Rajoy aprofita una visita al rei Joan Carles a Mallorca per desfer la incògnita en la subsegüent roda de premsa: es cobraran els ajuts. Cas tancat a l'espera del proper consell de ministres, on s'afegirà la lletra menuda a aquesta pròrroga anunciada gairebé en temps de descompte.

Això no és seriós. D'un govern se n'espera consistència i coherència. L'episodi que acabem de viure retrata molt bé un executiu que es limita a improvisar amb una certa dosi de crueltat i frivolitat. Una mesura així no es planteja únicament per quadrar els números que ens han de fer complir els compromisos amb Brussel·les.

És inadmissible que s'especuli amb la supervivència de milers de famílies en risc d'exclusió social, en un moment tan difícil per trobar feina. Rajoy no escoltava quan el Nobel d'economia Finn Kydland va advertir que quan l'economia és volàtil, la política no ho ha de ser. Ben lluny d'això, la percepció és que governa la improvisació i la incertesa que genera.

stats