25/05/2013

Quan l'escola és l'únic lloc on mengen

1 min

HI HAVIA MOLTES llegendes divertides sobre els menjadors escolars. Van passar de ser el lloc on els nens enyoraven la cuina casolana a ser els llocs on molts nens menjaven més sa i equilibrat. Per dos motius: els pares vam començar a cuinar pitjor o directament a no fer-ho i les escoles (via AMPA, normalment) van anar millorant el control de qualitat dels menús i la qualitat dels productes. El que ens trobem avui és bastant més dramàtic. Molts nens només tenen garantit el plat que es troben a la taula de l'escola. Hi torno: molts nens l'únic que mengen segur cada dia és el que se'ls dóna a l'escola. I cada cop més. Fins al punt que aquest estiu es prenen mesures per garantir a aquesta canalla serveis d'assistència perquè les vacances escolars no els suposin desnutrició. Necessitats com aquestes confirmen que toquem fons. Anirem celebrant les millores en ajuts d'emergència, i anirem destacant les entitats que donen beques perquè anar de colònies d'estiu estigui a l'abast dels nens de famílies instal·lades en la misèria. I anirem buscant vies per ajudar els nous pobres que apareixen i pateixen, sovint en silenci. Però no podem considerar normal haver d'assistir per salvar la desnutrició. No és normal haver de lluitar per garantir que no passin gana, els drets dels infants són una altra cosa: tenen el dret a una infantesa digna, que inclou una alimentació correcta, una escola de qualitat. No ens podem acostumar a anar tapant forats provisionalment. Cal impedir que es produeixin. És urgentíssim.

stats