Carles Soldevila 1932
23/04/2019

La llança i el llibre

2 min
La llança i el llibre

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAvui, diada de Sant Jordi i Diada del Llibre. Una coincidència que ningú no va cercar i que tanmateix sembla feta a posta. Invita a la reflexió. Indueix, naturalment, a la comparança i al simbolisme. A un costat, el Sant Cavaller de Capadòcia, sobre el seu cavall blanc, amb la seva llança mortífera. A l’altre costat, el petit volum sense aparença, però atapeït d’idees, de suggestions, de fantasies. Dos símbols! I quina temptació de presentar-los com a contradictoris! Doncs no; precisament són dos símbols que cal demostrar complementaris. El llegir no fa perdre l’esma de l’acció. El pensament no és l’antítesi de la dinàmica. La lectura sols ensopeix les persones ensopides de mena. És un narcòtic per als que no fan sinó dormir. Però és un estímul impagable per als que llegeixen desperts, amb els ulls de l’ànima esbatanats i cobejosos; no sols no incapacita per a l’acció, sinó que hi prepara. Sens dubte la història ens ofereix algunes dotzenes d’homes d’acció perfectament analfabets. Però els millors, els que han deixat un solc més profund, havien llegit i havien meditat. L’home d’acció pur -si aquesta puresa és possible-és un fenomen semblant als cataclismes de la naturalesa; un volcà, un terratrèmol, un cicló. El mateix Napoleó -que era tot el contrari d’un pur home d’acció i que llegia copiosament (recordeu la seva biblioteca de campanya, integrada per mil volums)-, el mateix Napoleó reconeixia que res no s’havia edificat per la sola força de l’espasa. Ni de l’espasa ni de la llança. ¿Serà que pretenem prendre a Sant Jordi la seva llança i donar-li, en canvi, un llibre? Ei! Això tampoc. Mentre que al món hi hagi monstres infernals, dracs immunds que segresten donzelles preclares, la llança és indispensable. Però, encara que la iconografia tradicional ens presenti el sant a cavall i envestint l’enemic amb arma d’acer, no és cap heretgia suposar que alguna hora deixa el cavall a l’estable, es lleva l’elm i l’armadura i es posa a llegir, a meditar, a fantasiejar. I no és desenraonat suposar que d’aquesta lectura i de la meditació que ha d’ésser la seva fecunda conseqüència treu ensenyaments utilíssims per identificar millor els dracs infernals i per ferir-los en l’indret vulnerable. Deixem Sant Jordi amb la seva llança! Sols invitem-lo a descansar de les seves fetes en la decorosa companyia d’un llibre.

stats