Llegiu poesia
El mestre Pere Rovira ha publicat, en poc temps, el seu nou llibre de poemes (El jardí de Venus, poesia amorosa i eròtica des de la setantena) i una traducció que ja podem anomenar canònica d'un dels llibres inaugurals de la modernitat, Les flors del mal de Charles Baudelaire. Tots dos han estat publicats per Edicions Proa, com tres llibres importants més: Sempre és tard, de Maria Josep Escrivà, Maria, de Txema Martínez i Despertar-me quan no dormo, de Miquel Desclot (premis Miquel de Palol, Jocs Florals i Carles Riba, respectivament). També anuncien per ben aviat El cementiri de les matrioixques, de Teresa Colom, i ressonen encara La segona persona, de Valentí Puig, L'espai profund, de Lluís Calvo, i A tocar, de Manuel Forcano.
Més traduccions de referència: les Elegies de Duino de Rainer Maria Rilke, llibre cabdal de la poesia europea del segle XX, novament en català de la mà de Josep M. Fulquet i Eduard Sanahuja, publicat per l'editorial Flâneur. A la col·lecció Jardins de Samarcanda, de Cafè Central i Eumo Editorial, Memorial, la revisitació que ha fet de la Ilíada la poeta nord-americana Alice Oswald, en traducció memorable de Jaume Coll Mariné, de qui esperem el seu proper llibre de poemes propis. A Edicions de 1984, Quan escampi, de Borís Pasternak, traduït per Esteve Miralles i Ricard San Vicente, i el poema romàntic El Preludi, de William Wordsworth, magne com la seva traducció al català a càrrec de Jaume C. Pons Alorda, que acaba de publicar, a Labreu, el seu nou llibre Riu, bèstia. També a Labreu: Troncal, d'Esteve Plantada; Als llacs, de Silvie Rothkovic; Nosaltres, qui, de Mireia Calafell; Arrels d'aire, de Ricard Martínez Pinyol; Vermell de Rússia, de Míriam Cano; Mirall de negra nit, de Jaume Pont; Pare què fem amb la mare morta, d'Antònia Vicens, i Clars, aquest matí, són els teus records, d'Antoni Clapés. Precisament Clapés és l'editor de Jardins de Samarcanda, que celebra haver arribat al número 100 de la col·lecció –una fita– amb tres títols de pes: la versió al català de Quietud no mesurable de Ramón Andrés (autor de qui cal llegir tant la poesia com l'assaig), el debut en poesia del magnífic novel·lista que és Joan-Lluís Lluís, Salives, i el nou llibre d'un altre dels mestres en actiu, el Carpe Momentum de Biel Mesquida.
El poeta que no entenc com encara no heu llegit és Miquel Cardell, que ha tret Els ponts de l'autopista, a Adia Edicions, el mateix segell que acaba de publicar Epigramari, de Joan Tomàs Martínez Grimalt, i La Terra i altres llocs, de la mallorquina-italiana Lucia Pietrelli, premi Lletra d'Or per la novel·la Lítica, publicada pel segell Males Herbes. I a les valencianes Edicions del Buc, Nit fidel i virtuosa, de la premi Nobel Louise Glück (esplèndidament traduïda per Núria Busquet i Molist), On els camins s'esborren, d'Anna Montero, i els Dos viatges, de Xènia Dyakonova.
Tots aquests –i els que segur que em deixo, no pretenc ser exhaustiu– són llibres més que idonis per celebrar, aquest diumenge, el Dia Mundial de la Poesia. Estiguem d'una vegada per les coses importants.
