La llibertat en l’educació, un dret inalterable
La Catalunya d’avui és fruit de contratemps superats, d’esforços continuats i de progressos assolits amb esforç. Mirant-ho amb perspectiva, la història del país ha estat dura, complexa però a la vegada generosa. Una visió retrospectiva de 200 anys evidencia que aquest país s’ha construït conjuntament, entre tots, sense oblidar els nouvinguts i l’esforç que també ells hi han aportat. S’ha construït des de diferents iniciatives associatives socials i polítiques mentre, a la vegada, s’anava creant a poc a poc una estructura administrativa que ha reforçat drets bàsics en qualsevol democràcia occidental, com l’accés a l’educació, a la sanitat i a molts altres serveis i béns d’interès públic.
Durant anys, les iniciatives socials i de caràcter privat s’han compromès amb la nostra societat per millorar la vida i el benestar de la població. Així, la llibertat d’acció consolidava el moviment mutualista per protegir la població i, en èpoques difícils per al nostre país, l’educació era garantida per múltiples iniciatives de caràcter religiós i laic que permetien l’avenç i el progrés de tota la nostra societat. Aquest és el llegat d’on prové la Catalunya d’avui, una societat amb un múscul perfilat per la iniciativa social.
L’empenta de la societat civil ha continuat en temps de bonança o de dificultat i ha progressat malgrat els intents de menystenir-la o d’ignorar-la. Avui segueix sent un element vertebrador del país. Hi ha molts exemples actuals que beuen d’aquesta tradició, des de la Taula del Tercer Sector fins a les cooperatives, les mútues, les fundacions i les empreses socials, passant per les associacions i els moviments per a l’oci i el lleure educatiu d’infants i joves, o l’escola concertada, entre d’altres. Avui aquesta realitat conflueix amb una estructura de l’administració més consolidada, que enforteix el benestar general de la ciutadania. La gestió conjunta entre la iniciativa social o privada i la iniciativa pública és una realitat per la qual cal vetllar per assegurar equitat i llibertat per a tothom.
Tenim la llibertat de poder-nos informar. Qualsevol ciutadà pot escollir un diari digital, un canal de televisió o accedir a l’entreteniment que més li plagui. Ningú ho qüestiona ni ho posa en entredit. Tenim la llibertat política de poder votar a qui més ens plagui. Ningú qüestionarà el vot del ciutadà per una candidatura o una altra. Tenim la llibertat d’associar-nos, de manifestar-nos, d’organitzar-nos socialment per reclamar el que creguem que és just per a la societat. Ningú qüestionarà aquest dret des de la imposició. Si ens hem guanyat totes aquestes llibertats, per què es posa en entredit, cada cop més, la llibertat d’elecció de centre educatiu? Si existeix el dret reconegut per llei d’escollir on i com volem l’educació dels nostres fills, per què es qüestiona sistemàticament? El progrés de la societat catalana s’ha aconseguit a còpia de guanyar drets i llibertats.
Recentment alguns agents amb ànim de gesticular electoralment plantejaven restar importància a l’escola concertada en benefici de l’escola pública. Tot plegat, amb un discurs estereotipat i on abunden els prejudicis. El sistema no és dual, el sistema és únic. Tots som Servei d’Educació de Catalunya. Per què no es garanteix la llibertat d’elecció de centre i, alhora, quan es gestiona des de l’administració, es fa de cara i dialogant amb el sector? La llibertat d’elecció de centre és un dret de les famílies, un dret de les mares i els pares i dels seus fills. Per què certes propostes es fan sense comptar amb el sector ni amb les famílies? La gestió conjunta és la clau de volta per seguir garantint els drets i les llibertats. La llibertat d’elecció de centre ha de ser un dret inalterable que no ens poden prendre.
