La llibertat segons els que la detesten
Ara que el faraó Tutanramón Bauzá ha obrat el prodigi de separar els alumnes de l'escola pública de Balears segons la llengua que parlin a casa seva, a Mallorca estem expectants per veure com es materialitzarà aquesta meravella de l'enginyeria educativa. I és que, si Déu Nostre Senyor ens dóna salut, tenim encara tres anys de legislatura per ser testimonis de com un govern format a parts iguals per indocumentats i per irresponsables (agermanats tots, això sí, per una mala llet còsmica) provoca dins aquesta societat un problema que fins ara no hi era.
Des de l'any 1984 (i, per cert, amb el concurs imprescindible del PP) el català era la llengua vehicular de l'ensenyament públic a Balears, i aquesta condició es regulava a través de l'anomenat decret de mínims , que fixava, com el seu nom indica, que un mínim del 50% de les hores lectives s'impartissin en català. A la pràctica, això volia dir que si un professor o un alumne preferia usar el castellà en la seva vida docent, no hi havia cap mena de problema perquè fos així. En puc donar fe, perquè jo mateix vaig ser un alumne format dins l'escola pública amb aquest sistema i, durant tots els anys de la meva formació, vaig conviure amb professors i amb altres alumnes que tenien el castellà com a llengua materna, sense que mai es produís cap incidència per aquesta qüestió. La convivència, senzillament, funcionava.
A partir d'ara, i segons l'executiu Bauzá, aquesta convivència ja no serà possible. El president de Balears i el seu tristíssim conseller d'Educació i Cultura, Rafel Bosch, van perpetrar fa pocs dies un grotesc viatge a Suïssa per estudiar-ne (segons van anunciar) el model educatiu, i a la tornada el que han fet ha estat dinamitar els fonaments de l'articulació social (ja de per si prou disminuïda) del país que desgovernen. A Suïssa deuen estar estupefactes, si no és que els dirigents illencs hi van anar per obrir un compte bancari: en tot cas, si això és el que van aprendre a Suïssa, encara podem felicitar-nos que no visitessin Corea del Nord.
Bauzá i els seus sequaços bramen que això de la segregació dels alumnes per raó de llengua no és altra cosa que el compliment d'una promesa electoral seva. Tornem a recordar que també van prometre acabar amb l'atur, i de moment ens trobem amb un 28% de població desocupada a Balears. Però com dèiem, més que res ens intriga el futur immediat: després de separar les criatures per l'idioma, què és el següent? Els segregaran per raça, sexe, o creences religioses? I, posats a instaurar la llibertat total, podran triar aviat els pares l'horari docent dels seus fills? Podran escollir les assignatures que vulguin o no vulguin que estudiïn? Al cap i a la fi, és una injustícia que els escolars hagin de dedicar hores d'esforços a la història i l'anglès, si han nascut dotats per a les matemàtiques i el dibuix tècnic. Senyors Bauzá i Bosch, siguin conseqüents amb la seva política: a cada estudiant, un programa d'estudis a mida. Visca la llibertat!
