CRÍTICA TV

La lliçó catalana del fiasco de renovació a RTVE

Un comença a ser gat vell, així que, quan a l’estiu els partits polítics espanyols es felicitaven efusivament per haver pactat renovar els òrgans de governança de RTVE -i a més per consens-, jo exclamí: mèu. Han passat set mesos. ¿Tu has vist la renovació de la radiotelevisió pública? Jo tampoc.

La idea era que per nomenar president de l’ens fos necessari tenir el suport de dos terços del Congrés, cosa que, en teoria, obliga a buscar un candidat de consens. En la pràctica, i ho hem vist a Catalunya, acaba empenyent cap a un sistema basat en les quotes i el repartiment de càrrecs en cremallera: aquest per a tu, aquest per a mi. Al setembre, aquest propòsit happy flower ja s’havia desvirtuat, amb un pacte entre PP i PSOE que permetia als dos partits clàssics decidir qui remenava les cireres a TVE, sense necessitat d’haver de comptar amb Podem i Ciutadans. El bipartidisme confabulat per perpetuar-se. No es podia saber.

Però, per guardar les formes, es va pactar que el sistema de renovació del consell de RTVE fos un concurs públic. I es van donar tres mesos per elaborar el reglament que havia de regir-lo. El termini expirava el 30 de desembre. Com que no es va aprovar, s’interpreta que el text vigent és el del 2012 que va aprovar la majoria absoluta del PP i que es podia resumir amb: aquí mano jo i res de presentar candidats pel sistema de concurs de mèrits.

L’última notícia és que els grups parlamentaris, davant la manca d’acord, han delegat en les meses del Congrés i del Senat fixar el sistema de renovació. Populars i socialistes tenen la majoria a totes dues meses, així que podem obrir les apostes sobre quin criteri prevaldrà a l’hora de determinar qui ha de comandar els mitjans públics estatals.

Mentrestant, José Antonio Sánchez segueix governant la institució, que passa pels seus moments més crítics de credibilitat: hi ha una redacció paral·lela amb periodistes afectes nomenats a dit, l’ Informe semanal acumula denúncies de manipulació, la plantilla de la casa està desmotivada, les audiències dels informatius van cedint terreny...

A Catalunya, tenim pendent la renovació del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Implementar la República també vol dir distanciar-se de les pràctiques caciquils que presideixen àmplies capes de la gestió estatal espanyola. Espero que els nostres polítics siguin capaços d’entendre això.

Però ja els deia al principi d’aquesta digressió setmanal que soc gat vell i ja tinc uns quants cabells blancs. Així que... mèu.

Més continguts de