Les lliçons de Barcelona 92 i un futur per escriure
Un dia com avui de fa vint anys, Barcelona i tot Catalunya vibraven amb l'obertura d'uns Jocs Olímpics que van suposar un canvi històric per a la ciutat -obertura al mar, rondes, col·lectors...- i un pas de gegant en la internacionalització de la realitat diferencial de Catalunya. Dues dècades després, recordem amb nostàlgia l'èxit incontestable de la cita, fruit d'un ampli consens polític, econòmic i social, i del lideratge ambiciós de la classe dirigent de la Transició. Els Jocs van ser el punt de trobada cívic, suficientment desideologitzat i transversal, que va permetre a la societat catalana aparcar diferències i projectar-se cap al futur. Ho simbolitzen la complicitat entre Joan Antoni Samaranch -un exfranquista al davant del COI-, Pasqual Maragall -alcalde socialista de la ciutat- i Jordi Pujol -el president nacionalista del país-. Va fallar ja aleshores el suport del govern de l'Estat, que sobretot en la fase inicial va mostrar poc entusiasme.
Finalment només va ser possible a canvi de buscar compensacions, al capdavall molt menys reeixides, per a Madrid (una oblidada capitalitat cultural europea) i Andalusia (l'Expo de Sevilla).
Però Barcelona i Catalunya se'n van sortir amb nota. Els Jocs del 1992, més enllà de la crònica esportiva, encara avui són recordats i citats arreu per la seva organització exemplar, la increïble participació ciutadana, la creativitat artística i la sostenibilitat econòmica a cavall d'un reeixit model d'entesa entre el lideratge del sector públic i la implicació del món privat. De fet, la ciutat i el país hem viscut molts anys d'aquella renda, i no només pel flux turístic. Si algun retret cal fer és precisament el d'haver fiat el futur a aquest esplendorós passat. L'intent de repetir un nou salt endavant amb el frustrat Fòrum de les Cultures del 2004 o amb el projecte improvisat dels Jocs d'Hivern no són el camí.
Per sortir d'aquesta crisi caldrà més audàcia, tornar a engrescar la gent i no tenir por d'imaginar una ciutat i un país diferents.
