La lluita pels vots del Front Nacional a França
El socialista François Hollande és el candidat més ben situat per convertir-se en president de França després dels resultats de la primera volta de les eleccions celebrades diumenge al país. Per primer cop en la història de la V República, un president sortint, Nicolas Sarkozy, ha perdut en la primera volta d'uns comicis presidencials. Però, tot i que té un repte molt complicat de cara a la segona cita del 6 de maig, cal preveure que Sarkozy farà servir totes les armes al seu abast, com ara multiplicar els debats electorals, per imposar-se gràcies a la seva vehemència al tranquil Hollande. I, sobretot, Sarkozy festejarà els vots captats pel Front Nacional (FN) de Marine Le Pen.
Un històric 17,9% dels vots emesos pels electors francesos ha anat a parar a l'extrema dreta, que s'ha presentat obertament com a antisistema. Le Pen es frega les mans de cara a les legislatives del juny i alimenta aspiracions, si Sarkozy perd a la segona volta i abandona la política, de liderar la dreta.
L'avanç del Front Nacional ha generat estupor en bona part de França i Europa. Demostra fins a quin punt la crisi i les desigualtats que genera són un terreny adobat per als populismes. A Holanda han fet caure el govern. A més, cap govern no està sobrevivint a la crisi, sigui del color que sigui. I el cert és que quan, com ha passat a França, els grans partits fan seu una part del discurs de la ultradreta, això no va en detriment dels partits que més pròpiament la representen: el Front Nacional ha crescut com mai tot i la dretanització de Sarkozy. La gent sol preferir l'original a la còpia.
Els partits no han de caure en la temptació populista malgrat la crisi, per difícil que sigui. El panorama econòmic a França i a Europa exigeix al guanyador aglutinar una majoria forta i representativa per treure el país del pou. I això val tant per a Hollande com per a Sarkozy. No atrauran el vot centrista de François Bayrou si giren massa a l'esquerra o massa a la dreta.
