La llum del túnel
Comença una nova temporada de la sèrie Catalunya en procés, en què, com a la tele, està garantida la presència repetida dels personatges preferits dels espectadors i els bucles amb situacions ja viscudes. ¿Arribarà un moment que el guionista col·lectiu doni un gir a la història? Per ara, no ho sembla. Després de la tensió dramàtica de l’octubre, la sèrie es reprèn molt a prop d’allà on es va deixar. Diu Slavoj Zizek que “el vertader coratge és admetre que la llum que hi ha al final del túnel és només el far d’un tren que circula en sentit oposat”.
L’independentisme s’ha apuntat una victòria moral. El front institucional espanyol va fer pinya al voltant de Rajoy per donar l’estocada definitiva al Procés. Creien que, intervinguda l’autonomia i detinguts els dirigents, unes eleccions acabarien amb tot plegat. El vot ha confirmat la resistència independentista: consolida la xifra dels dos milions com a base, però també com a límit. L’eufòria d’haver salvat l’envestida, la satisfacció per la desfeta de Rajoy, ¿deixarà veure el bosc de la realitat? Les relacions de forces estan intactes (empat etern), amb un agreujant: l’èxit de Cs ha fet aflorar la fractura identitària, una perillosa amenaça de divisió entre la Catalunya catalana i l’espanyola. L’endemà van tornar les decisions judicials (més imputats a la llista). Un Rajoy descol·locat -la cara era un poema- segueix sense moure’s de l’imperi de la llei. I un Puigdemont encoratjat destapa el seu arsenal de solucions imaginatives. Últim acudit, proposar a Rajoy una cita en territori estranger. D’això se’n diu proposta retòrica.
“A partir del moment que no hi ha grans discursos, a què ens agafem?”, es pregunta Edgar Morin. És la qüestió que explica que una ciutadania en gran part conservadora passi per alt els riscos de degradació econòmica i social per expressar adhesió al valor simbòlic de les institucions intervingudes i per respondre al que ha sentit com una humiliació. Però la vida continua. I ara cal coratge i raó estratègica per arribar al final del túnel sense encallar-se en la foscor i sense xocar amb el tren que ve en direcció contrària. Frivolitats, fora.
