De l’ordenança cívica a la normativa específica

PalmaEl govern tripartit de l’Ajuntament de Palma derogarà l’ordenança cívica en vigor passat l’estiu i després establirà reglaments específics per combatre les pràctiques a la via pública de la botellada, la venda ambulant i el triler. Aquestes són les tres úniques activitats que des de Cort es considera que necessiten una normativa específica, mentre que l’ordenança cívica establia una regulació molt més àmplia sobre distintes activitats de la via pública, la qual cosa va fer que fos objecte de polèmica i crítiques per part de distints col·lectius durant el mandat passat.

“Es tracta d’afrontar problemes específics amb normatives específiques”, ha dit sobre això a aquest diari la tinent de batle de Funció Pública i Govern Interior, Aurora Jhardi (Som), que afegeix que els temps administratius i la temporada d’estiu en la qual ens trobam aconsellen retardar la derogació de l’ordenança cívica fins a després del mes de setembre. Aquesta derogació és un acord recollit en l’acord de governabilitat signat entre el PSIB, MÉS i Som. Durant aquest termini, afegeix Jhardi, hi haurà temps per prepar els nous reglaments municipals que després hauran d’entrar en vigor per combatre la botellada, la venda ambulant i el triler.

Encara que Jhardi no ho ha confirmat, una de les eines que valora el nou govern municipal és recuperar bona part de l’anomenada ordenança de convivència que s’aprovà durant el mandat d’Aina Calvo, centrada principalment en aquells moments en regular la pràctica del botellot que proliferava els caps de setmana al passeig Marítim. A partir d’aquella normativa se’n podria establir una de nova segons les necessitats actuals. Amb l’entrada en vigor de l’ordenança cívica durant el mandat passat, l’anterior quedà completament derogada.

La principal crítica a l’ordenança aprovada pel PP és que la seva aplicació suposava una restricció de l’ús dels espais públics en determinades situacions per part de la ciutadania i que entrava a regular qüestions de manera arbitrària que ja eren perseguides pel dret administratiu. Això va ser denunciat des de distints col·lectius que se sentien criminalitzats, pels grups de l’oposició i fins i tot pel mateix al Col·legi d’Advocats de les Illes Balears. El llavors tinent de batle Álvaro Gijón (PP) defensà que es tractava d’una ordenança similar a la que aplicaven els principals municipis espanyols.

La venda ambulant, al centre

Una de les principals qüestions a combatre pel nou govern municipal és la venda ambulant il·legal, molt present a la Platja de Palma i que en els darrers mesos s’ha incrementat al mateix centre de la ciutat, de manera especial als voltants de la plaça Major. L’aplicació de l’ordenança cívica del PP, malgrat que sobretot a la Platja de Palma es concentrà a perseguir aquesta activitat, no ha impedit que es mantingui la presència dels venedors ambulants. La lluita contra aquesta activitat és una de les reivindicacions fetes al batle José Hila per part de les associacions del comerç, Pimeco i Afedeco, en les reunions mantingudes.