La màcula de la Constitució

Celebrar dues festes amb significats tan diferents en una mateixa setmana dóna joc. Dilluns una que exalçala democràcia i dimecres recordem que la verge va néixer sense màcula. Fem la vista grossa perquè temem que ens treguin aquest sensacional pont que ens permet anar a menjar trinxat a la Cerdanya. La meva escola, als anys setanta, era progressista i procurava allunyar-se de la crosta religiosa. El cap emballa amb tot l’enrenou dels sants i les seves biografies gore, però celebro totes les festes catòliques, encara que no sàpiga d’on vénen.Al meu pare l'indignava que a l’escola celebréssim el forà Sant Tomàs d’Aquino i no el nostrat Sant Josep de Calassanç. El nom ja ho diu, Sant Tomàs d’Aquí No Era, i Sant Josep de CalaSsanç, era per força d’una Cala perduda, la dels Sants... Més grandeta vaig entendre, més o menys, què significava la Immaculada Concepció, i tenint encompte que la pobreta s’havia perdut la part més lúdica de l’assumpte, sense estalviar-se els dolors del part, es mereixia una festa. Els nens del nostre país estan tan avesats a la democràcia que creuen que ve donada, com les patates del bistec. Desconeixen el valor de la Constitució i el sentit de la Immaculada Concepció. Potser és el moment de canviar el sentit de la festa, adaptant-la a la realitat actual del nostre país. Som pessimistes de mena, diem que “perdem un llençol a cada bugada”. Amb el Tribunal Constitucional, vam perdre el llençol de l’Estatut i, així com celebrem la derrota de l’11 de setembre, també aquesta pèrdua hauria deser motiu de xerinola. Proposo que el Dia de la Constitució, que no en té res d’immaculada, sigui la segona festa nacional per celebrar la màcula que la patacada ens ha deixat en l’esperit. Per arrodonir la festa, caldrien uns dolços. Per exemple, uns federals: unes galetes dures, farcides de crema i pinyols de xocolata.