El magnetisme de Jordi Évole
El periodista de Salvados és un imant per als personatges més diversos. En cada programa, com per art de màgia, apareixen els individus més curiosos capaços d'aportar els matisos més interessants al discurs del programa. Si és al costat de l'Ebre, li arriba navegant amb caiac un home amb una teoria clau sobre el riu. Si entrevista Jordi Pujol, li apareix un pastor que ni triat en un càsting o l'aturat modèlic de Catalunya. I si se'n va a Cuba es troba un ciutadà desesperat que, atret per un magnetisme estrany, es va acostant a Évole i acaba ficant cullerada en un tema en què encaixa perfectament.
Aquest diumenge Jordi Évole tornava a Cuba. Si en una temporada anterior va fer un retrat de la Cuba de Fidel Castro, aquesta vegada ha aportat un punt de vista innovador i molt interessant: els canvis econòmics del règim cubà, una reforma més oberturista que ha provocat un altre discurs en els ciutadans. Com sempre Jordi Évole s'ha acostat a la situació escollint un bon periodista coneixedor del territori perquè dibuixi el croquis essencial i entenguem bé tot el que descobrirem seguidament. Sobretot en aquest programa és interessant veure la falta d'arrogància periodística d'Évole, que ho pregunta tot com si res fos important. La ingenuïtat i la sinceritat amb què li responen els cuentapropistas (els nous autònoms de Cuba) però també l'economista assessor del govern cubà són d'un valor documental inqüestionable que d'aquí uns anys explicarà moltes més coses. Évole planteja amb una senzillesa absoluta la fina línia que separa el desenvolupament del capitalisme. Planteja el dubte entre el suposat triomf econòmic de la revolució o el seu evident declivi. Però el millor de tot de Recortando la revolución va ser observar com la pantalla de televisió es converteix en un curiós transformador: els nostres ulls acomodats al capitalisme i a la societat de consum observaven atònits la versió naïf i primitiva d'un esbós de nosaltres mateixos.
