"Mama, què fa la policia a Catalunya?"

Això li van preguntar els fills de la comissària en cap de la Policia Nacional a Pontevedra, Estíbaliz Palma, "perquè hi va haver 48 hores en què semblava que la Policia Nacional, de cop i volta, s’havia transformat i violava, maltractava i no sé quantes coses més”.

Si els hagués explicat la veritat, els hauria hagut de contestar que sí, que l’1 d’octubre del 2017 els cossos de seguretat de l’Estat van maltractar centenars de persones pacífiques que pretenien votar, amb cops de puny, puntades de peu, empentes, llançant-les escales avall, arrossegant-les pels cabells i pel coll i fins i tot disparant-los bales de goma, actuacions que van produir centenars de traumatismes, alguns al cap i al coll, que són zones prohibides pels protocols policials. O sigui que no ho semblava, és un fet. I hauria de dir als seus fills que alguns d’aquests agents ja van sortir de casa amb ganes de pegar catalans, perquè es gravaven amb el mòbil cantant enjogassadament “a por ellos!” als autocars que els portaven al nostre país.

Però avui, a la comissària Estíbaliz Palma els seus fills li faran una pregunta encara més greu. Li preguntaran per què ha dit que “ja els agradaria a algunes que les violés un policia de la unitat antiavalots”. Si la frase és repugnant en boca de qualsevol, en boca d’una policia és per expulsar-la del cos directament. S’han limitat a cessar-la. "Mama, i tu ets policia?"