De la mandra a la por, de la por a la nàusea

Com afrontem aquests discursos xenòfobs que ens fan posar vermells? Els ignorem, els denunciem, els intentem desmuntar? S'ha anat provant tot, en els últims anys, amb tan poc èxit que en aquesta campanya sentim més bestieses que mai, hem d'aguantar anuncis que indignen, i veiem com el partit que segurament ben aviat tornarà a governar a Espanya aquí fa experiments parlant, per exemple, de les malalties que porten els immigrants.

Són moviments i plataformes i discursos i mentides que s'escampen. Està tot inventat. Els hem anat veient venir d'Europa i ho contemplàvem amb certa mandra. Ja fa temps que la mandra es va convertir en por, perquè van començar a recollir vots. I un cop s'ha comprovat que són arguments que els desacrediten entre molts col·lectius conscienciats però que puntuen a les urnes, s'ha obert la veda per als que van aparcant els escrúpols i es refugien en l'escut demagog de "jo dic les coses tal com són". Haurem de continuar reflexionant molt més, des dels mitjans, sobre la manera més útil i més digna d'afrontar aquest tema sense donar ales a conductes que atempten tan clarament contra la convivència i sovint contra la veritat. I el més trist és que aquest corrent que des de postures morals provoca nàusees comença a ser triomfador a l'Europa que imaginàvem més culta.