05/03/2017

6/3: Que pagui Rita!

1 min

VEIG LA FOTO d’una pancarta en la manifestació contra les taxes universitàries que diu el que deia la meva àvia quan creia que una cosa havia de ser de franc o li volia encolomar a algú altre la factura: “Que pagui Rita!” (Ella deia “Que pagui Rita la cantaora...”) El mal és que les taxes universitàries ja les paga en part l’anònima senyora Rita; i si s’abaixen, una mica més. Com que cada plaça costa força més del que paga un alumne, la diferència la paguen tots els ciutadans, la senyora Rita inclosa, amb els impostos. La de tots els estudiants, rics i pobres: la senyora Rita paga també un tros de la carrera d’alguns que tenen molts més diners que no pas ella. Qui ha de pagar el que costa la universitat? És un debat. Hi ha un objectiu evident: que ningú no es quedi fora de la universitat perquè no s’ho pugui pagar. Sembla clar també que una part de les coses les ha de pagar aquell qui en gaudeix, si pot. I que alguna part l’hem de posar entre tots. La fórmula no és simple. Passa per moltes coses, des de les polítiques efectives de beques fins a una reflexió molt de fons sobre el percentatge -fix o variable?- en què els impostos han de subvencionar les taxes. El que no val és dir que ho pagui Rita la cantaora. Jo no. Els altres. Ningú.

stats