Matemàtiquesper entendre l’Holocaust
Des del 2006, el 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, se celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Moltes ciutats del món recorden aquell dia el genocidi que el règim nazi va perpetrar contra jueus i a altres col·lectius “indesitjables”. Malauradament, de genocidis i massacres n’hi ha continuat havent: Ruanda, Burundi, Bòsnia, Síria i Birmània en són alguns exemples. Els sociòlegs que els estudien sovint intenten comparar-los amb l’Holocaust per comprendre’n millor les causes, característiques comunes, previsibilitat i atenuants. Però no es pot entendre aquest terrible episodi de la història si només es tenen en compte els nombres absoluts i no es coneix la taxa dels assassinats al llarg del temps.
Lewi Stone, biomatemàtic de la Universitat de Tel Aviv i la Universitat RMIT de Melbourne, va publicar el 2019 un treball a la revista Science Advances que quantifica l’evolució de l’Operació Reinhard que els nazis van organitzar per eliminar el jueus polonesos als camps de Belzec, Sobibor i Treblinka del març del 1942 fins al novembre del 1943. A partir de dades de diverses fonts com ara el nombre de jueus morts estimats i els registres conservats dels trens que anaven als camps (amb la distància recorreguda i el nombre de deportats), va obtenir gràfiques que mostren que els assassinats no es van produir a un ritme constant. Un 25 per cent dels jueus morts en l’Holocaust van ser executats en només tres mesos el 1942 (d’agost a octubre), amb sistemes molt eficients que funcionaven com la producció en cadena d’una fàbrica.
L’Operació Reinhardt va concentrar la taxa de mort més alta i també la proporció més gran de jueus assassinats: més del 99,99% dels que arribaven als camps. Són dades esfereïdores, però que cal no oblidar.
