Els membres del Consell per a la Transició Nacional
El dia que va tornar a TV3 (per publicitar la novel·la fantàstica que ha escrit), Pilar Rahola ens va revelar que formarà part del Consell per a la Transició Nacional. Ja entenc que no som els ciutadans els que hem de triar qui n'és i qui no n'és membre, però entenc també que hem de considerar "representants nostres" els que hi són. I és per això que trobo que els que en formen part no haurien de tenir interessos als mitjans de comunicació, ja siguin públics o "concertats".
Que la membre del Consell Pilar Rahola expressi habitualment les seves opinions en diversos mitjans de comunicació fa que sapiguem no només què pensa del gendre dels Tous o de Jordi Portabella, sinó també de la tele pública, on, fins no fa gaire, feia de tertuliana. La tele pública serà una de les estructures bàsiques d'estat i el Consell per a la Transició Nacional se suposa que assessorarà el Govern sobre la seva continuïtat, funcionament o pressupost, de la mateixa manera que l'assessorarà, suposo, sobre el Teatre Nacional.
Pilar Rahola, just després de deixar TV3 per anar a la tele del Grupo Godó, va publicar (al diari del mateix grup) que "a TV3 tot resulta car, des de muntar un plató nou -existeix Ikea?- fins a moure qualsevol fil que toqui la tecla del conveni col·lectiu". També ho va aprofitar per dir que "té canals que no veu ningú". I, evidentment, no és cert. No cal anar a Ikea per muntar cap plató, perquè els fabricants cedeixen els mobles. Sóc de les que pensen que la tele pública i la concertada poden conviure. Però també penso que, per evitar suspicàcies, els membres del Consell Nacional no haurien de treballar per a un grup de comunicació. També de cara a l'eficàcia de les reunions decisives. Pensem que el Consell no es podrà reunir ni al matí ni al vespre, perquè és quan la Rahola fa de tertuliana. Si no és, esclar, que les reunions del Consell es fan en directe durant el programa El gran debate , de l'admirat Jordi González.
