Joan Bta. Roca I Caball 1936
11/07/2018

Una mena d’intolerància

2 min
Una mena d’intolerància

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsSincerament democràtics, no ens podem retreure de blasmar privadament i pública, tota mena d’intolerància, tota forma sectària de menystenir les conviccions i els sentiments aliens. I ens ha de doldre més aquesta intolerància, quan es produeix a casa nostra i té un ressò o altaveu en les columnes d’un periòdic catalanista. [...] Mai no serà democràtica l’ofensa a uns sentiments aliens, i molt menys si aquests es fonamenten en fets de consciència, ni mereixerà un bon títol patriòtic qui amb les seves injúries negatives i barroeres, escindeixi l’opinió ciutadana. [...] I en ordre als sentiments religiosos que han d’ésser respectats, el mateix blasme mereix el qui vulgui imposar-los per la força com el qui es mofi d’unes creences i d’uns atributs. [...] El nostre article vol sortir al pas d’uns esgarips malvolents apareguts a un setmanari nacionalista radical, que pel seu to patriota mereix la major consideració de part nostra, però que en la darrera edició, té en la màxima descurança les obligacions que comporta una perfecta tolerància. Estat Català, que és el setmanari al·ludit, no té obstacle a inserir una correspondència d’un poble proper a la nostra ciutat, i on en parlar-se de noms “vergonyosos” de carrers dignes de substitució, s’esmenta el de la “Mare de Déu dels Dolors”, i en un altre article de to pamfletista contra una institució de beneficència, es diu que la “quitxalla se’ls fa perdre el temps resant uns minuts abans i després de les classe”. Nosaltres no volem que els ciutadans deixin de demanar la substitució del nom d’uns carrers, si creuen que és cosa convenient als interessos de la seva localitat, i tampoc no ens enfadarem, per bé que puguem lamentar-ho, perquè s’intenti suprimir unes pregàries, però sí protestaríem que per a obtenir aquests resultats s’ofengui els llegidors cristians d’aquell periòdic, befant-se de les coses que ells estimen i que un mínim de tolerància ciutadana obliga respectar. Deia Cossío, el gran apologista de la Institució Lliure d’Ensenyament que el laïcisme no estava renyit amb el màxim i fonamental respecte a la consciència religiosa, i que més brutal que la imposició d’un dogma era el menyspreu d’aquest i dels qui el sentien sincerament, i realment costa poc fer veure la incultura que suposa l’ofendre a gratcient els sentiments íntims dels qui creuen. La tara de la intolerància no ha estat pas un tret psicològic del nostre poble al llarg de la seva història; jueus i cristians convivien a Catalunya i els nostres Usatges interdien tota persecució per qüestió religiosa. Hem de maldar perquè al segle XX la intolerància no hi prengui estat civil sota la forma inculta i poc respectuosa de la grolleria menyspreadora de les coses que molts ciutadans estimen.

stats