El mercat elèctric espanyol: un exemple clar d’ineficiència
El preu majorista de la llum se situarà avui en el seu màxim des de 2013, l’any en què es va reformar el sistema per intentar evitar els successius encariments. La veritat, però, és que des de la liberalització del mercat elèctric del 1997, a iniciativa del llavors ministre Josep Piqué, no s’ha trobat una fórmula que permeti una rebaixa substancial del preu de la llum, que continua sent un dels més elevats d’Europa. La liberalització es va vendre com la gran solució, ja que permetria passar d’un mercat amb el preu regulat a un on diferents operadors competirien entre si per oferir els millors preus. Al final, el mercat elèctric espanyol, on lògicament hi ha un nombre limitat d’empreses, no ha acabat de funcionar mai d’una manera transparent i que, sobretot, beneficiés els consumidors. Al contrari, la factura de la llum és un jeroglífic difícil d’interpretar per a la majoria de ciutadans, que no entenen els motius d’una fluctuació de preus que acaba castigant les economies familiars i la competitivitat de les empreses.
En principi, el mercat majorista es regeix per la llei de l’oferta i la demanda. Això vol dir que si, com passa ara, per diferents motius (poc vent, per exemple) es produeix poca electricitat i hi ha molta demanda a causa del fred, el preu puja. Si a més a més, intervé un altre actor, en aquest cas França, que en lloc de vendre electricitat la compra, l’escalada encara és més forta. L’Estat ha de vetllar perquè el mercat funcioni de manera eficient i l’electricitat tingui un cost semblant al dels nostres veïns. I per aconseguir-ho no cal tornar a la regulació de preus, però potser sí que cal valorar si hi ha d’haver un campió estatal, a l’estil de l’Enel italiana o l’Électricité de France, que poden actuar com a moderadors, o si s’han d’imposar normes més estrictes i un règim de sancions per garantir la competència.
La qüestió és trobar un sistema que permeti conjugar la justícia social, la competitivitat econòmica i la sostenibilitat ecològica, tres ideals dels quals ara mateix el sistema espanyol està força lluny. Per començar seria bo que les companyies s’adherissin al conveni elaborat per la Generalitat i el món local per lluitar contra la pobresa energètica. En un sector que obté sucosos beneficis cada any, seria un primer pas en la bona direcció.
