El mèrit de ser emèrit
Té tota la raó la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz. Tota. Diu que “ara no és el moment d'un referèndum sobre la monarquia” i que “Felip VI no ha de donar explicacions sobre les acusacions de corrupció del seu pare, Joan Carles I”. Tota la raó, sí senyora.
Des de quan un rei ha de donar explicacions? El pare del rei actual va tenir durant molts anys les augustes natges al tron i no va donar mai explicacions de res. No n'havia de donar. Era inviolable. Podia fer el que li donés la gana. Fer diana en un elefant o en altres éssers vius no tan grossos, que no cal especificar; anar demanant bitllets aquí i allà; llançar una amant per la borda del iot reial, perquè venia l’esposa en una llanxa reial a fer una reial visita... Si quan el pare del rei actual era rei no va donar explicacions, per què n'hauria de donar el rei actual ara que és ell qui té les augustes natges al tron? Els reis no donen explicacions, perquè si n'haguessin de donar ja no serien reis, serien presidents de la república.
Cosa que ens porta a l’altra evidència. Mai és el moment d’un referèndum sobre la monarquia. Perquè un referèndum, per definició, és democràtic. I la monarquia, per definició, no ho és. Per què hauria de voler un súbdit ser súbdit? Per seguir constatant que hi ha un senyor (casat amb una senyora) que està per damunt d’ell (i fins i tot d’ella, de la senyora)? “Sí, miri, m’estimo més monarquia, perquè m’agrada pensar que aquest que surt a les revistes té més privilegis que jo”. De fet, mai és el moment d’un referèndum, com molt bé ens va fer saber Felip VI, aquell dia que va sortir per la tele, i precisament per presentar aquell programa que feia. La España salvaje, es deia. Quin títol més bo.
