Una via efectiva i ràpida per a una autèntica unió fiscal
El Consell Europeu de dimecres a la nit, el primer que es feia amb el socialista François Hollande com a nou president de la República Francesa, va exhibir una profunda i inquietant fissura. Els desacords són freqüents a la Unió Europea, acostumada a superar-los a l'últim minut. Però unes discrepàncies tan profundes sobre els camins per sortir de la crisi en un moment d'extrema fragilitat com l'actual posen en perill el mateix euro, perquè no hi ha gaire temps. Grècia, que crema, i els països que pateixen la virulència dels mercats, com Espanya, no necessiten l'enfrontament sinó altura de mires.
Un dels principals punts de desacord fa referència als eurobons. Si ara cada estat emet el seu deute per finançar-se, es tractaria que la zona euro emetés deute conjunt. Consisteix a actuar per alleujar els interessos elevats que països com Espanya o sobretot Grècia es veuen forçats a pagar per vendre deute quan els cal finançar-se, perquè els inversors no es refien que els tornin els diners. Per què s'alleujaria el cost? Perquè en emetre deute conjunt, els països fiables, com Alemanya, hi estarien al darrere.
El govern alemany ha fet els càlculs sobre el sobrecost que li suposaria apuntar-se als eurobons: 25.000 milions d'euros. Ara bé, els interessos que paga són ínfims, perquè els inversors compren el seu deute perquè el consideren segur. L'Institut Ifo ha elevat la factura del sobrecost a 47.000 milions d'euros.
És lògic que els països que més ajuda necessiten siguin els que més demanin eurobons (Itàlia, Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya), però també pesos pesants com França i el Regne Unit en veuen la necessitat. Els eurobons són la via més ràpida per arribar a una unió fiscal: els podria emetre un Tresor europeu que ara no existeix i que hauria d'existir, el qual podria vigilar l'austeritat dels estats membres. Fins ara, saltar-se el pacte fiscal de la UE ( incomplir el dèficit) els ha sortit gratis. Començant per Alemanya.
