El metge de Lleó i l’entrenador del Girona
Fixeu-vos en el temps i els diners que gasta l’estat espanyol, el seu sistema polític i els seus aparells mediàtics per convertir el català en un una llengua connotada. No se n’ha sortit amb l’extinció però treballa sostingudament per vincular català a percentatge, polèmica i nosa. La raó és clara: la llengua és portadora d’identitat i en aquest país no hi caben dues identitats, foraster, si no és que una cedeix el pas a l’altra a cada cruïlla.
Els darrers episodis són la quota de l’ensenyament, la quota de Netflix i el metge de Lleó de Pablo Casado, aquest resident que si vingués a Catalunya, a les Illes Balears o al País Valencià seria sotmès a la traumàtica experiència de dirigir-se en català a un pacient. En aquestes condicions és impossible que un espanyol monolingüe visqui amb naturalitat que uns altres espanyols tinguin una altra llengua pròpia. I el que és pitjor: fa més difícil que els catalans, balears o valencians que s’informen de la realitat a través dels grans altaveus espanyols sentin un mínim d’autoestima pel català que entenen i la majoria parlen.
Però la realitat també pot ser deliciosa. Resulta que el madrileny Miguel Ángel Sánchez, Míchel, altrament conegut com “el niño de Vallecas”, va demanar que li fessin les preguntes en català a la sala de premsa del Girona FC, perquè “haig de ser una persona que sàpiga adaptar-se i empatitzar amb la cultura i el lloc, que, a sobre, m’està donant feina”. I ahir va començar a contestar preguntes en català com bonament va saber. El metge de Lleó ja cal que s’espavili. I els catalanoparlants, també.
